diumenge, 2 d’octubre de 2011

LES GORGES DE LA FOU







Si un dia no sabeu que fer, us proposo una excursió que segur que us agradarà i es pot fer en un dia. Es al bell mig dels Pirineus, en terra francesa, a la Catalunya Nord. Anem per Camprodon seguim fins a Coll d’Ares, després de baixar la collada, arribarem al bonic poble de Prats de Molló, que també mereix una visita, i ja seguirem en direcció Perpinyà. Abans d’entrar a Arles sur Tech, ja trobem un desviament cap a l’esquerra que ens uns 200 metres, ens porta fins a les Gorges de la Fou.



La perforació de les aigües ha estat molt intensa; a primer cop d’ull, som conscients del tall vertical, però a les entranyes de la muntanya calcaria la Fou ha anat teixint una xarxa de galeries i grutes subterrànies difícils d’imaginar, que no es poden veure.Les gorges de la Fou, són les més estretes del mon (menys d’un metre en alguns llocs). El tall vertical a la roca supera els 200 metres de profunditat i la llargada total del canó és de 1739 metres. El desnivell que hi ha entre l’entrada i el final supera els 200 metres .




EL DOMINI CÀRSTIC. El medi càrstic ofereix un paisatge particular donat per la forta erosió de l’aigua en terrenys en què el material és soluble, es a dir, l’aigua en contacte amb terrenys calcaris o dolomítics va dissolent les roques i modelant un paisatge característic a l’exterior, i ple de cavitats subterrànies.

El nom de carst prové de la regió de Kras o Karst, als Alps Dinàrics a Iugoslàvia, on el tipus de terreny ha donat al mot carst per designat totes les regions carbonàtiques en les quals es dona el fenomen de dissolució de les roques quan esta en contacte amb l’aigua .
Quan parlem de terrenys càrstics, estem parlant del modelat de les roques a causa de l’erosió i de tota la xarxa d’aigües subterrànies que continuen el seu treball a l’interior.



En el Vallespir, tota la zona superior de la vall del Tec, al sud del massís del Canigó, presenta carstificacions. Es coneixen algunes coves habilitades per visitar-se, però la més excepcionals és la visita a les gorges de la Fou, un bon exemple de gorja càrstica. En el seu trajecte, les parets verticals encaixades i en algun punt separades per menys de 50 cm, donen un paisatge de gran espectacularitat, i fins i tot fan una mica de basarda.


HISTÒRIES I LLEGENDES. Les gorges presenten un paisatge dantesc i això ha donat lloc a llegendes i pors durant molts anys. Les llegendes explicaven que a l’interior del pas fosc que penetra les roques i viuen bruixes i genis malignes. Això va mantenir als essers humans lluny del paratge, fins que en 1928 un grup d’Arles i d’Amélie van fer per primera vegada la travessa total de les gorges..
Abans, però, Pere Bastí es va introduir a les gorges i va escalar les roques per descobrir les àligues que s’estableixen dins les excavacions del penya-segat, aprofitant les desembocadures de filtracions antigues d’aigua.


Es conta que fa més de 150 anys, els trabucaires , quan eren perseguits després d’assaltar alguna diligència, s’amagaven al fons del tall del abisme, per esquivar als miquelets (soldats) que els perseguien.
Entorn a les gorges de la Fou, neixen i perduren tot tipus d’històries de desapareguts o pastors que recuperen miraculosament intacte, una o altra ovella que, per arribar a l’herba més verda ha caigut al fons de l’abisme.


BOTÀNICA: També dins el recorregut de les gorges podeu trobar una magnifica lliçó de botànica , doncs a traves de 24 panells, enganxats a les parets de les roques, s’hi troba la fotografia de cadascuna de les especies vegetals de la zona, amb el nom en llatí, català i francès, al costat s’hi troba la planta al natural. Moltes d’aquestes plantes són també característiques de les nostres contrades del berguedà.

A veure qui s’anima a visitar-les!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada