dimarts, 25 d’octubre de 2011

R I M E S




LES FLORS

Creixen les flors vora el camí
el meu jardí
brots i poncelles
roses d’amor, amistat de gessamí
són boniques les flors,
passo, les miro i les deixo marcir
ni tant sols les toco,
per por de cremar-me, les deixo morir.




EL VENT

El vent de Garbí i la Tramuntana
Porten les ramós dels pensaments.
El vent de Garbí i la Tramuntana
s’emportan els records dels desamors.

El vent de Garbí i la Tramuntana
Porten l’olor del bosc i de les flors.

El vent de Garbí i la Tramuntana
s’en porten el que queda d’il·lusió, són
el vent de Garbí i la Tramuntana.


LA POBLA DE SEGUR

La Pobla de Segur és com un niuet
en mig de dos rius posadet.
Al Nord està Sant Miquel
que ens protegeix i guareix.
Per Sussís I Claverol,
cada dia surt el sol.

A l’Oest , Sta. Magdalena
que de pins i alzines és plena.
I aquest paisatge exultant
de bellesa exuberant
es miralla i es complau
en les aigües del llac blau.


LA MARIETA

Es petita i regatera
menudeta i saltirona
I els seus cabells tant durats tan daurats
Semblen un manat de blat.
Els seus ullets són molt blaus
la seva cara molt fresca,
i té uns colors al seu rostre
que la fan semblar una rosa.

Es bonica i riallera
i també treballadora ,
fent cistells es passa el dia
a l’ombra d’una alzina.
Aquesta és la Marieta
una bona minyoneta.
Té quinze anys i dos germans
un l’Andreu l’altre en Joan
viuen sols amb el seu oncle
un home gran i cansat
de cabells blancs arrissats.

Ell fora un bon mariner
Però ara ja és molt vellet
ni tan sols pot cusir una ret.
Però, ella és jove i vol viure
vol córrer per aquí i per allà
vol veure mon, i gaudir
ser lliure com l’oreneta
aquesta és la Marieta,
una bona minyoneta.


COM ABANS
 

I arribarà la mort com un
núvol blanc i suau,
m’enbolcallarà el cos,
m’arrancarà els pensaments del cap
i els sentiments del cor.

I arribarà la pau,
la desitjada pau, per sempre
com abans, que també era sempre

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada