dimarts, 25 d’octubre de 2011

BOLETS




Jo, en aquest relat us vull parlar d’una afició que tinc: anar a buscar bolets.

Allà, puc tenir tot el que més m’agrada, la natura, els animals...

I és que ho heu de provar, puges una muntanya amb aquella olor d’aire net i pur i aleshores, ja ets al cim, on tens unes meravelloses vistes. Allà, t’estires sobre l’herba encara molla de la rosada i xarres amb els amics o la família. Esmorzes un bon entrepà de llonganissa, i ara, havent descansat, baixes, i al primer o segon pí, normalment, ja trobes un rovelló, un petit ésser viu, amb el qual pots inventar-te histories i viure fantasies, i quan menys te n’adones, ja en trobes un altre. Però, com és normal, no sempre hi ha bolets, per això, no t’has de desanimar, perquè, com en els moments més difícils de la vida sempre tindràs al costat a les persones que més estimes perquè t’animin i et distreguin. I ara ve, l’última part, quan arribes a casa i tothom està pendent dels bolets, i si n’hi ha, en fem una salsa o bé al forn i estan boníssim. Com ja veieu, sempre es pot trobar la part bona de les coses, i si en algun moment estàs molt desanimat i no saps què fer, truca’m, anirem a buscar bolets i parlarem una estona i ja veuràs com aquella sensació de llibertat que tens quan estàs al mig de tot el que més t’agrada, t’ajudarà a superar qualsevol mal!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada