divendres, 11 de novembre de 2011

STA AGNÈS DE FARRERA DELS LLOPS .Alt Urgell

Portats pel nostre desig, segurament una mica aventurer, de trepitjar i veure la terra catalana i sobretot per la nostra ubicació els que pertanyent a la part nord del país la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur vam anar a veure l’ermita de Santa Agnès de la Farrera dels Llops en les Valls de Valira de l’Alt Urgell.

Abans d’arribar a la Fraga de Moles en direcció a Andorra hi ha un trencall a mà esquerra que porta a Ars i Argolell. Passat el pont que travessa el riu Valira s’agafa la carretera d’Ars i pocs metres més endavant hi ha un cartell que ens indica Cabanelles i Farrera dels Llops. Per una pista de terra bastant costeruda i virada però ben conservada al cap de 3 o 4 km quilòmetres arribem a l’església.

Com ens agrada la natura i veure les diferents versions de les muntanyes en cada estació de l’any hem de dir que la panoràmica es excel•lent. Sota nostra la Farga de Moles i la carretera d’Andorra i girant-nos el Cadí. En primavera parlarem de flors i ara com és la tardor que més podem dir dels colors canviant dels arbres, els grocs, els vermells i els verds barrejats com si fos la paleta d’un pintor magistral.

Farrera dels Llops és un llogaret despoblat del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la dreta de la vall de Sant Joan, en un coster sota el Puig, damunt la confluència de la Valira i el riu de Civís.

Cercant documentació en “Catalunya Romànica” ens diuen església en ruïnes però l’any 2007 va haver una actuació de millora i arranjament. L’ermita ha recuperat almenys exteriorment el seu aspecte. Per posar alguna pega hauré de dir que malauradament el ciment queda patent en les parets però el conjunt de l’església i el cementiri davant de la porta és bellíssim. Més val la presència actual que unes ruïnes malmeses.

El lloc és esmentat en l’ACCU de l’a. 839 com possessió del Caboet com feudataris dels bisbes d’Urgell. Després passa als seus hereters els vescomtes de Castellbó. Podria haver estat una construcció preromànica.

En la vista pastoral de 1758 era sufragània de Sant Andreu d’Arcavell. Després forma part del terme d’Ars.

L’edifici consta d’una sola nau de petites dimensions amb un absis semicircular cobert en volta de quart d’esfera. La unió de l’absis i la nau es fa mitjançant un arc triomfal de perfil apuntat que forma un plec en degradació que encaixa en la capçalera.

La porta d’entrada és en el mur de migjorn coberta amb un sol arc adovellat de pedra tosca. L’absis té dues finestres de doble esqueixada molt estretes.

Catalunya Romànica ens comenta que encastada a l'absis es conserva una biga decorada amb escuts. També parla d’un campanar d’espadanya ara desaparegut

Ara he comprès unes paraules que havia sentit fa molts anys. Segons una llegenda, aquí hi havia la Meca, i al relativament proper castell d'Ars, la Seca. Al nostre davant tenim les valls d'Andorra. “La Seca, la Meca i les valls d’Andorra”. No aconsegueixo recordar si formava part d’un eslògan publicitari.

Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 11 novembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada