diumenge, 6 de novembre de 2011

SANT JOAN DE L’AVELLANET. ALT BERGUEDÀ

Una nova crònica i un capítol més de tantes coses que ens mostra nostra terra catalana. La Rosa Planell i el Miquel Pujol aquesta vegada anàvem a visitar l’església de Sant Joan de l’Avellanet.

Seguint la carretera de Bagà a Gisclareny en el Km. 3,7 trobarem un rètol que indica Sant Joan. Molt a prop d’aquest indret finalitza la Via Nicolau oberta fa poc per persones que els hi agradi caminar, el projecte futur d’un museu i una casa de colònies.

Situada dins l’antic comtat de Cerdanya i concretament a la vall de Brocà. L’església depenia religiosament de la diòcesi d’Urgell.

La primera referència històrica, no gaire precisa, és de l’a. 983 en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà ( actualment Guardiola)

Noticies més precises daten del s. XIII. L’any 1255 R.G. d’Enveig va vendrà a R.G de Faia tota la vil•la d’Avellanet.

Pere d’Avellanet en els seu testament hi deixar diferents beneficis amb la condició d’esser soterrat davant la porta.

Al s. XVI el país va anar despoblant-se i comença una època de decadència i abandó. Segurament aleshores els habitants de la vil•la es van traslladar a viure a Bagà.

Al s. XVIII l’església de Sant Joan devia estar abandonada i sense culte i ni siquiera consta com sufragània de Sant Esteve de Bagà.
L’edifici consta d’una sola nau de petites dimensions coberta amb una volta de punt d’ametlla i rematada a llevant per l’absis semicircular. La porta coberta amb arc de mig punt, adovellada i de pedra tosca és excepcionalment a tramuntana. A ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i damunt l’absis una de esqueixada simple. Un parell de poselles a les parets laterals segurament per posar les canadelles. Els murs de la paret són d’1,20 m.

Es tracta d’una graciosa esglesiola muntanyenca que es pot situar al s. XIII.

Però en aquestes terres va iniciar-se el què més tard seria Catalunya.

No ho deixem en l’oblit i coneixem la seva història i la seva gent que malgrat els anys passats formen el nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua.


Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 4 novembre 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada