diumenge, 20 de novembre del 2011

QUI SÓC?

No sóc ningú en concret però, a la meva manera, existeixo!

Puc ser una persona  famosa  i fer que tots els meus actes provoquin  una espècie de morbo, més ben dit... que la meva vida interessi quasi a tothom! Però podria ser tot al contrari... algú que viu sense pena ni glòria! Sí, vull dir... tan normal i corrent que seria difícil o gairebé impossible que alguna de les meves accions causés impacte a cap altre ser del regne animal,  ja sigui home, dona o bèstia.

Puc ser molt divertit... perquè tothom es trenqui de riure amb les meves historietes, les meves aventures, els meus acudits o les meves bestieses i ximpleries; o bé  trist i ensopit... amb el cap ple de cabòries i pensaments negatius; la  cara de peix bullit  i més avorrit que un plat de bledes!

Sóc capaç de ser bo, generós, amable, altruista i... em puc convertir, instantàneament, en un ser pervertit: hàbil per fer qualsevol bretolada o sembrar zitzània; un malvat, un violador i fins i tot en un assassí en sèrie!

Si vaig a buscar totes les possibilitats... inclús  podria tenir sang blava a les meves venes! Per què no? Per exemple un rei o una princesa.

Puc ser... Com t’ho podria explicar? Un personatge de la vida real, al qual  li passa de tot, mentre intenta fer coses completament diferents. No tindria cap dificultat per ser un polític o bé  una mestressa de casa; un nen entremaliat, un vell geperut, una prostituta, un pallasso, o qui sap si també podria ser una papallona, un monstre, un parapent o un follet petit petit! Tant se val... la cosa més impensada que algú hagi pogut  crear dins de la seva ment!

Has endevinat qui sóc? Ni més ni menys... el personatge d’un relat qualsevol! Una persona, una cosa o un animal, que algú li dóna vida; el fa dialogar, li fa explicar coses... i té l’habilitat de fer creure a tots que és veraç!

I així,  talment com en els relats, va transcorrent el nostre camí. Què més dóna que l’aparença sembli una cosa i la realitat en sigui una altra! A vegades cal viure d’il·lusions i saber projectar coses fantàstiques. Somiar és gratuït! Per tant, fem volar la nostra imaginació! Fem-la vibrar! Fem-la fruir! D’aquesta manera, forjarem històries de la vora de foc, novel·les, contes, relats... que potser, a vegades, seran molt bonics o, en alguns casos, seran una pífia, però mentre estarem immersos en aquest afer, passarem per alt qualsevol atzucat; ens oblidarem de les  preocupacions i la nostra vida serà de la manera  com nosaltres la vegem en aquell moment! Serà meravellosa, si així  ho desitgem!
                                      

  14 de novembre de 2011

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada