dijous, 4 de juliol del 2013

UNA MIRADA PERDUDA

  
Poema a partir del quadre de Munch
 
 
 
 
Ulls perduts en el record,
De on? De qui? Qui ho sap.
Enyorança?  Ja ni això.
Gran buidor. Total dissort.
 
Ulls que miren fit a fit,
una taula i una flor.
ells no veuen res d’això.
sols esguarden  l’infinit.
 
 
Anna – abril de 2010 –
 
 

3 comentaris:

  1. Preciós Anna, de veritat...
    Realment la senyora sembla que no tingui cap sentiment, sembla embadalida, mirant l'infinit...Sort que no vas triar el crit!!!
    Petons de bona nit.

    ResponElimina
  2. Gràcies M. Roser, això és el que em va inspirar aquesta dona, en aquell moment, com si estès fora de tot el seu voltant. Més tard ens vam assabentar que el quadre es deia "Melancolia" i tens raó sort que no era " El Crit"
    Petonets de cap de setmana.



    ResponElimina
  3. Una mica dement i amb cara de no saber on és, si que la fa la dona.

    ResponElimina