dilluns, 8 de juliol de 2013

SANT JOAN I SANT VICENÇ DE BANYERES. LAVANSA I FÓRNOLS. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Crònica d’una sortida per conèixer les restes d’un poble oblidat i perdut en les muntanyes.
 

Moltes vegades en anar a la Seu d’Urgell per la carretera de Gósol m’havia fixat, quan arribava al coll d’Adraén, d’un cartell que anunciava el poble de Banyeres. Impel·lits per la curiositat aquesta vegada van decidir arribar-nos.

 

Del pla del coll arrenca una pista de terra amb mal estat que ens portà fins el coll de Creus i seguint-la un tros més avall vam arribar a uns plans on vam deixar aparcat el cotxe. 

Aleshores perpetrats amb les nostres eines de caminar van emprendre l’anadura per la pista que al cap de una hora aproximadament ens portar al poble de Banyeres.  
 
Un vell tractor estimbat i tres cotxes desballestats va ser la primera impressió que ens cridà l’atenció en arribar a les cases del poble. El silenci imperava en tot el terme trencat de quan en quan per l’esquella d’algun cavall. Abans d’arribar al coll de Banyeres vam fotografiar una casa derruïda i en ser al poble totes les edificacions eren ruïnoses.  

Observant la fotografia de l’església en Catalunya Romànica ens adonen que el temps i l’abandó a fets els seus estralls en l’edificació.

La notícia més antiga de l’església de Banyeres és del 849, quan en el judici celebrat en presència del bisbe Beat d’Urgell i altres, l’abat Guisamon de Sant Andreu de Tresponts reconeix a favor de l’arxiprest Froilà la possessió de les esglésies de Santa Eulàlia i de Sant Joan a la vall de Lavansa. La parròquia de Banieras apareix esmentada en l’ACCU. A la vall de Lavansa que es conegui, amb l’advocació de Sant Joan tan sols hi ha l’església de Banyeres, per tant és de suposar que es tracta de la mateixa església.
 
 El topònim de Banneres o Banneires és esmentat en dos documents del 986 i el 1092, com pertanyent al comtat d’Urgell.
 
L’església és sufragània a la parròquia d’Adraén.

És un edifici d’una sola nau, antigament coberta amb volta de canó, ara caiguda. L’absis és semicircular però els arbres i les mates ens van impedir-nos fer cap foto.

L’interior de la església, on es manté en peu, conserva l’enguixat i decorat amb pintura de color blau. Segons comentaris moltes esglésies eren pintades de blau en el seu interior en representació del cel i així evitar la presència del dimoni. 

El porta, en arc de mig punt adovellat s’obre en la façana de ponent on també ja un ull de bou. El campanar mig derruït era d’espadanya d’un sol ull. Al seu costat es veu el rodet de la campana. 

L’aparell és de carreus irregulars i tot fa pensar cronològicament en una construcció tardana potser dins el s. XIII. 

A observar un porta adovellada d’una casa mig en runes. I ha poca distància s’alça un tros de la paret de la torre del castell de Banyeres que domina la vall del riu de Bona.  

I res més que tornar a caminar una altra hora fins el cotxe. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

1 comentari:

  1. Al mes de novembre d'aquest passat 2013 io i un amic varem passar uns dies de descans a la Seu ja k som dl Penedès i una mica d'aire fresc ens venia d'alló més bé. Un dia varem visitar Solanell, el qual està força bé i mEs tard anarem a banyeres de lavansa. Les histories dl poble no son gaire bones (1 mare i 1 fill k varen morir cremats, assassinat/suicidi o accident, l'any 83, 1 dona desapareguda cap al 95, 1 neorrural mort am l tractor i 1 boletaire perdut pro trobat sa i estalvi el 2012 son algunes d ls histories d'aket poble). Akell dia pero, nomes varem veure l poble a distancia ja que, farts d caminar, decidirem tornar enrere. Axo si, smbla k l poble sta okupat x uns neorrurals k trbarem pl cami i k es dedikaven a temes no dl tot legals.

    ResponElimina