divendres, 5 de juliol de 2013

SANT MIQUEL DE PRATS. CANILLO. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Prats és un llogaret situat a 1326 m. d’altitud, a mà dreta del torrent del Forn, en un coster que domina la riba esquerra de la Valira d’Orient.

 
El primer document que parla directament de l’església de Sant Miquel De Prats és la visita arquebisbal de l’any 1312, en la que s’esmena com subjecta al rector de Sant Serni de Canillo.

Alguns documents citen el nucli de població. Amb motiu de dues concòrdies,  entre els homes de Canillo hom pot trobar Ramon de Prats en la de 1162 i Ermengol, Ramon Ermengol i Guillem, tots de Prats, en la del l’any 1176.


Finalment l’11 d’agost de 1201, Arnau, vescomte de Castellbó, féu signar als andorrans els drets que tenien amb el senyors de Calvet, entre les signatures hi ha Guillem Ramon, veí de Prats.

És un edifici d’esquema simple, amb la nau rectangular i amb un absis semicircular afegit pel costat est. A causa de la inclinació del terreny, gran part dels murs laterals i de l’absis queden soterrats.

La coberta d’aquest absis sobresurt per sobre la de la nau. La coberta és de dues vessants i està construïda a base de cisellat de fusta i lloses de pissarra.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
La façana principal està orientada a l’oest, s’hi obre la porta d’entrada construïda amb unes dovelles de pedra calcària. Les quals formen els muntants de l’obertura, el marc de la qual descriu una arquivolta rematada per un arc lleugerament apuntat.

Per accedir des del carrer a la porta cal pujar una petita escala de pedra, que havia estat protegida per un porxo, avui desaparegut. Damunt la porta, i a banda i banda hi ha des pedres que surten i que en tota seguretat servirien de suport a una jàssera que aguantava les bigues d’aquest porxo com en altres esglésies d’Andorra.

A la façana hi ha una obertura quadrangular i sobre el mur s’alça un campanar d’espadanya, molt robust, amb dues obertures cobertes amb arc de mig punt.

A l’interior hi ha dos arcs al centre de la nau que suporten unes grans jàsseres que divideixen transversalment la nau en dues parts iguals. A la capçalera un plec, rematat per un arc apuntat, serveix de marc a l’arc triomfal, de mig punt, que dóna pas a l’absis, cobert amb quart d’esfera.

Algun element, com ara l’absis, possiblement correspon plenament al període romànic, però la resta de l’edifici sembla correspondre a un moment posterior, potser del final del segle XIII.

Segons una fotografia feta l’any 1932 (Col·lecció Parrisell) podia haver un Sant Crist de fusta ara desaparegut.

L’església de Sant Miquel de Prats està catalogada com Bé d’Interès Cultural.

Al costat de l’església en un espai obert ni ha una creu de set braços, malauradament un d’ells trencat.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada