dimecres, 3 de juliol de 2013

LA CAIXA NEGRA.

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el vostre parer.
He llegit el llibre “LA CAIXA NEGRA” de Amos Oz publicat per “La Magranai i traducció  al català de Núria Parés.

Una mica d’informació de l’autor treta de la mateixa solapa del llibre i d’internet: Amos Oz (Jerusalem, 1939) és un escriptor, periodista, pacifista i professor universitari israelià considerat com un dels més importants escriptors contemporanis en hebreu. Va ser un dels primers a demanar la separació en dos estats com a solució del conflicte arabo-israelià després de la Guerra del Sis Dies. El 1978 es va oposar al procés de creació d'assentaments jueus com a forma d'establiment sobre el territori i creà el moviment PAU ARA. Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de relacions pacífiques entre jueus i palestins, també fou un ferm partidari d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP)

Al 2007 va rebre el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres. La seva obra ha estat traduïda arreu del món.

M’ha impressionat llegir aquest llibre per què mitjançant cartes bastant extenses alguna i notes curtes és revelant els íntims secrets, a vegades inconfessables, que guardem en la caixa negra de la nostra memòria. La caixa negra ve ha representar, com tots imaginem, el primer que es busca en un avió quan s’estavella i es vol saber quina és la raó.

Hi ha tanta complexitat en el ser humà que esbrinar els desitjos, les passions i els odis i tota la menudalla de moments breus, de coses mal dites i que després ballen i ens fereixen sense parar.

M`ha agradat perquè és intensa i viva, les cartes porten frases coents i sagnants per la seva intensitat. La guerra entre Israel i Palestina, la fidelitat, la religiositat quasi portada al fanatisme, l’amor i la compassió tot d’altres detalls que omplirien la nostra caixa negra són vius dins els escrits del llibre.

A mi particularment m’ha omplert, cadascú té la visió de la vida de la seva perspectiva. Si tos fóssim uniformes i de la mateixa opinió aquest món seria força avorrit. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada