dilluns, 1 de juliol de 2013

FESTA GRAN A LA PLAÇA.

Vaig entrar al bar mentre escoltava el rebombori a la plaça. La mestressa molt amable va preguntar-me que desitjava i jo vaig contestar-li que en una nit tan pregona només cabia una beguda: la barreja.

La cambrera va portar-me-la molt freda quasi glaçada. Vaig fer un glop de l’ambarí licor sentint-lo com un bàlsam quan davallava per la meva gola enrojolada de tant cridar.

Aquest primer glop va ser com la carícia dels llavis de l’estimada però, poc a poc, amb la meva pròpia escalfor va ser com la forta llambregada de la passió.

Era cansat d’un dia atrafegat de viatges amunt i avall, més finalment la festa m’encoratgi. Però ara malgrat el soroll que escoltava a la plaça, el meu cos lassat i la beguda, assentat davant el televisor que transmetia la festa, no pogué posar-me dempeus.

Un altre traguet a la beguda festera pensà que em podia donar-me un plus d’energia, però fora a l’inrevés.

El cos cansat, la beguda que m’estremia per dintre, el soroll que malgrat fort i brau em bressolava com una mare (mare pàtria xica) i les imatges plenes de significat feren que caigués en una feixuga somnolència. La mestressa del bar pensà: A aquest la beguda ha pogut més que la festa.

Davant dels meus tancats ulls el gegant gran,  bru i armat parlava d’amor a la geganta. Aquesta endolcida per les paraules que com cant de rossinyol arribaven a les seves enjoiades orelles, aclucava enlluernada els seus bells ulls i posava la mà a l’avantbraç armat com si amb la seva suau escalfor volgués transmetre la tendresa del seu amor al cor del gegant que mormolava:

Vos sabeu bella princesa
que mon cor per vos planyia
i cercar-vos en aquestes terres
fou el meu més gran delit.

Al veure-us el meu cor salta de goig
Després de la bogeria d’intens amor,
No sé quin encanteri va empresonar-me
En aquesta ciutat de Berga. 

Respongué la geganta amb veu dolça i gentil: 

Ai, l’amor! estimat gegant,
de l’infortuni fa passió
i la passió i l’amor
ens lliga per sempre
 a aquesta plaça cremada
 on ballem any rere any
 envoltats de gent
que ens estima. 

I de la guita digueu-me: Per què ens acompanya? Pregunta la geganta en acabar la seva parla: 

Pobre guita,
fidel mulassa,
que en mil batalles
 em servir fidelment
 obrint pas a les tropes
 per obtenir la victòria,
 ara presonera,
desprès de la darrera guerra,
també resta pressa
de l’encanteri
 d’aquesta formosa terra. 

En aquestes em desvetlla el so d’un gros tabal que primer amb una nota ferma i seca i després amb un retronar de tempesta anuncia que recomença la festa.

Miquel Pujol Mur.

2 comentaris:

  1. La barreja va fer el seu efecte, i qui sap si alguna història d'amor va reviure a la seva ment, traspassant-lo al gegant i a la geganta de la plaça

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amiga Silvia, Com es nota que en tu l'amor també és una constant de vida. D'amor n'hi ha de molts formes i dedicat a tothom del nostre entorn. Pares, espòs fills, germans néts ocupen gran part del cor dels humans.

      Elimina