dilluns, 31 d’agost de 2015

QUINA COSA POT SER LA MÉS BONICA?


En un taller d'escriptura va sortir aquesta pregunta com a tema de treball aquesta va ser la meva resposta. 

Hi ha moltes coses boniques a la vida i recordar-se d’una en especial és molt difícil. Segurament és que a causa dels anys viscuts es van acumulant els bons moments. Quan vols treure alguna de determinat comences a veure records que et fan pensar que la vida en té molts de bons, potser barrejats amb altres d’oblidables.  

Ara una relació de bells instants:

·        Rebre una joguina el dia de Reis. Amb la innocència que pertany a la infantesa.
·        L’abraçada els pares al portar bones notes de col·legi. O també al Nadal amb aquelles felicitacions amb un simple dibuix i unes frases majoritàriament dictades.
·        Aquell primer petó fet amb el candor de la joventut que obre el parèntesi d’una relació.
·        Una cosa molt senzilla i natural, rebre als braços la criatura acabada de néixer.
·        L’acomiadament dels éssers estimats malgrat saber que és una constant en l’escala vital.
·        El retornar a anys enrere quan la petita mà que acarones ja no és la del propi fill, si no que el nouvingut és el nét. 

Quina és la cosa més bonica és difícil de determinar però considero que preferentment aquella on dominen els sentiments. 

Mentre el cor bategui i el cap estigui clar encara hi ha moltes experiències boniques i entendridores. 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada