dimecres, 26 d’agost de 2015

PAPER I OLOR.

Una nova prova del taller d’escriptura, mitjançant l’olfacte i el tacte d’un paper, escriure una història.

Han passat tants anys. Aquest ha estat el meu primer pensament, aquest matí, quan cercava una antiga fotografia dels anys en què vaig fer el servei militar. 

Remenava amunt i avall els calaixos del canterano abandonat a les polsoses golfes. Finalment, he trobat el vell àlbum de fotos. Ai, senyor! Quan treballs fem a la vellesa per complaure els desigs dels néts. La nena de la veu dolça va preguntar-me: Com eres de jove, avi? No devies tenir tantes arrugues? Jo volent demostrar-li que havia estat un jove galant he rebuscat, dins els amagatalls, on havien anat a parar els meus records d’adolescència. 

Ara passant pàgina rere pàgina revisc tot allò que ha format part de la meva vida. Les primeres fotografies de “quinto”. Al passar novament una altra plana, allà, de sobte ha aparegut plegada la missiva de la meva enamorada. 

El servei militar, el ser lluny de casa, els camps de tarongers, les flors, les aromes del mar i la joventut passen com en un calidoscopi davant de la meva mirada. 

Aleshores, ella, la Dúnia, de pell blanca, ulls i melena fosques. Prima, àgil i moderadament alta. Capaç de qualsevol trapelleria per conquistar-me. Jo bojament, perdudament, enamorat i extraviat en el laberint del seu amor. 

Dúnia, flor de flors, llum de llum, poesia viva en el pensament. 

El dies de sol per viure la vida, la lluna i les nits per estimar-nos. Petons rere petons cobrien les nostres cares i els nostres cossos. Aleshores, el pensament s’ha convertit en una semi-foscor de tons grisos que ocultaven els meus records. Després d’eixugar-me les llàgrimes, com en una nova matinada han tornat vius i brillants al meu pensament. 

Tants anys passats i els records encara són vius com si fos ahir. Segurament si aquesta aventura hagués continuat ara el missatge podria ser diferent. 

Però en acabar el servei, el retorn a la vida d’anterior va impedir que fructifiqués aquella passió. Els amors inconclusos sempre retornen vius a la memòria com el primer dia.  

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada