divendres, 21 d’agost de 2015

EN TOT SILENCI HI HA UN SOROLL.


Aquesta va ser una prova d’imaginació d’un taller d’escriptura. El repte era escriure, unes breus línies imaginant-nos un paper blanc amb un punt negre enmig. 

Les parets de la sala són blanques. No hi ha absolutament res. Cap mobiliari omple l’espai buit. Només un punt fosc en el centre ocupa i taca l’albor. Aquest únic punt negre, sóc jo i els meus pensaments. 

Tot és silenciós, però el meus records omplen de llum i color les pròpies idees. 

Ho sé! Tal vegada, sóc una mica rebel. Perquè malgrat regna com a senyora la blancor de l’entorn, els meus ulls no volen ser dominats pel no color i s’omplen de paisatges i vida. 

Potser una platja mediterrània on el sol escalfa el meu cos i escolto el remor de l’aigua blava al trencar a la sorra.  

O apartant-me del sol i el mar, recerco en la memòria aquell ombrívol i verd paratge de muntanya, prop del gorg on salta l’aigua amb un soroll cristal·lí. 

Sempre l’aigua i els sons en el meu pensament.  

Perquè l’aigua i l’aire són un constant que em fa fugir d’aquest habitacle blanc.  

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada