divendres, 7 d’agost de 2015

UNA NIT AL TEATRE GREC. II


 
Aleshores el jutge crida a l’home de l’ase i li fa l’habitual pregunta:
¾    Innocent o culpable. 

El cor que encara no s’ha acabat d’asseure’s crida:
Culpable, culpable. 

L’home exclama desesperat:
¾    Sóc innocent com els ocells del bosc.- Agenollant-se trenca a plorar.  

L’auriga comenta sotto vocce:
¾    Si que ha estat ell, sinó qui pot haver-me serrat la fusta de la roda. 

L’acusat és retorça anguniosament els palmells de la mà. De tan frisós, la tela que li envolta el cap com si fos el turbant se li desfà mostrant una lletja ferida. Des del seu lloc crida una vegada i altra l’atenció del jutge dient-li:
¾    Noble patrici observeu-me, primer malmès per aquest auriga de cavalls desbocats i ara acusat de sabotatge com si fos un brivall. Jo que he servit en totes les guerres d’aquest país des de les ardents arenes del desert fins les gèlides terres del Caucas. Jo que he donat la meva sang en la defensa dels drets dels homes i dones de la meva terra. Ara nafrat i vell, ja sense forces m’acusen d’haver ferit aquest home.  

El cor novament dret canta amb veu fosca:
Caucas, Caucas! Vell, vell! Sang, sang!- Calla i s’asseu. 

Just en aquest instant s’encén una altre llum, aquesta blavosa, que encara fa més blanca la túnica del nou personatge que recolzant-se amb un nuós bastó camina lentament cap el jutge.  

El cor lloa amb respecte, aixecats altre cop:
El savi, el savi. Oh, Zeus! El savi dels més savis de la contrada. 

¾    Oh, Alioses.- mussita, tot inclinant-se respectuosament el jutge- Què voleu orientar la nostra perquisició. 
¾    Si amic Persimes. He d’ajudar-te per que ho he vist amb tota claredat. Vinc del temple d’orar i Mercuri m’ha demanat fes el favor d’intercedir per aquest home. He consultat l’oracle i sóc aquí per aclarir la situació.
¾    Digueu-nos, savi Alioses. Vostra ajuda ens és necessària.
¾    Els que han perpetrat tot això, han estat el jove i la dona que són al costat de l’acusat. Avergonyits pel mal tracte donat al seu pare i espòs han decidit venjar-se del conductor. Ells han estat quins han serrat els raigs de la roda.
¾    Que ens aconselleu, savi. Quina és la condemna adequada.
¾    Res, la justícia no pot castigar el que ja ha estat castigat. No veieu les ferides que mal tapen els draps del cap d’aquest valent home.
¾    I el pobre cavaller ferit al caure del carro.
¾    Cureu-lo i que torni a casa dels parents. Com no voldrà explicar d’on bé ni on va, callarà, i no dirà res.
¾    Com ho sabeu vos, savi Alioses.
¾    No et dic que he consultat l’oracle, i el que sabem comprendre, comprenem. 

El jutge acota el cap pesarós d’haver pogut ofendre al savi i dóna per acabat el judici.  

Mentre el cor novament dret crida:
Justícia, justícia pels homes de bé. 

Els focus que il·luminen l’escena s’apaguen sobtadament i els llums negres l’enfosqueixen. 

El públic després de l’obligat i generós aplaudiment, marxa fem tot un seguit de comentaris. Uns, són favorables i els altres, adversos.   

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada