dissabte, 18 d’abril de 2015

TOT AIXÒ VA DE GOTS


El pessimista veu  el got mig buit, l'optimista veu el got mig ple, i l'emprenedor va a la recerca de més aigua.

El vaig conèixer un dia qualsevol al bar, on ja fa molt  temps que hi treballa, situat gairebé al centre de Barcelona, prop de la Facultat on jo estudiava. És un noi alegre i optimista, sempre penso que m’agradaria encomanar-me la seva manera de ser, tan positiva. Sobre el que ha estat i és la seva vida es podria dir que... no sempre l’ha acompanyat la bona sort, però sí que ha intentat de sortir del pas de la manera més digna.

Fill d’una família de classe mitjana “treballadora”. Pel que fa al seu pare, -en pau descansi- hauria estat un bon progenitor si sempre hagués estat serè... Serè? Sí, una persona serena és aquella que sempre sap el que fa, però ell era d’aquells que sempre veia el got mig buit, i tot ho arreglava tornant-lo a omplir, al bar més proper, és clar! D’aquesta manera era difícil de poder veure les coses amb claredat.

Quan un, de petit,  no ha vist res més que el dia  a dia d’una mare sempre preocupada i mig atemorida, pel fet de no saber com s’esdevindran les coses, sent una necessitat de tenir una... espècie de seguretat, de benestar, de... tenir una família com cal.

Això era el que somiava quan veia el seu amic més íntim que es passejava amb els seus pares, sempre tan mudats... sobretot la seva mare... tan ben pentinada i enjoiada! Els veia com una família ideal, feliços a més no poder! I no era perquè les coses els anessin tan bé, segons deien les males llengües, però, per sort o per desgràcia, sempre veien el got mig ple, o ple del tot, malgrat els deutes que els sobrepassaven pels quatre costats.

D’aquests afers, ha estat a mida que s’ha anat fent gran que se n’ha adonat, llavors només veia el que lluïa, encara que no fos or. L’havia envejat tant a l’amic...! Sobretot quan veia la seva  pròpia mare, sempre tan escarrassada  per tirar la casa i els fills  endavant, amb una vida tan insegura...

Hi ha dies que, treballant al bar, hi pensa... hi pensa molt en aquells temps incerts, quan tenia aquelles ganes boges de ser gran i fer quelcom per canviar aquella situació que el feia sentir tan impotent.

Sempre hauria volgut fer una carrera, però això va ser impossible, degut a les circumstàncies familiars. La seva família no era idíl·lica, i... ara s’adona que tampoc no ho era la del seu amic.  Tota la història de la seva infantesa, li ha quedat ben gravada i l’ha empès a ser una persona responsable. A l’adolescència, tot i que era difícil de pensar en un futur una mica acceptable, mai no va tirar la tovallola. Sempre somiava que tindria una feina, la que fos,  i també tenia clar allò de no  voler estirar més el braç que la màniga.


No sé si és just o no, però la feina que té ara està molt relacionada amb els gots. Hi ha dies que en té un feix per rentar. Per les seves mans n’hi passen de totes classes: grans, petits, buits, plens, nets, bruts, sencers, o bé... a trossos, i de tots colors. Què més dóna!

És curiós, però el dia que vam començar a tenir una relació més amigable,  va ser quan, allà al bar, em va caure el got a terra i la Coca-Cola va mig inundar un costat de la barra. Des de llavors la nostra amistat ha anat creixent i m’he adonat que, fins i tot, de les situacions més difícils, te’n pots sortir si hi poses tot el teu esforç. La seva vida, l’he anat escoltant verbalment, i per capítols, talment com si fos una novel·la, alguns dies d’aquells que... no saps perquè, però pel bar hi circula poca gent.

Ara ha començat a estudiar una carrera, a través de la UOC. Hi dedica una bona part de les nits, i no li fa res poder  dormir poc. Només té 35 anys. Encara és jove i té ganes d’aprofitar el temps. No sap segur què serà del seu futur, però se sent fort, amb ganes de tirar endavant com sigui i l’esperança que el dia que albiri el got mig buit, es vegi amb cor d’emprendre el camí per anar a la recerca de més aigua per omplir-lo!

6 d’abril de 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada