LA COSA MÉS BONICA.

(Quina és la cosa més bonica per tu? )

Hi Ha un munt de coses que són molt boniques al nostre entorn i qualsevol d’elles podria ser considerada la cosa més bonica de totes, però una de les coses més boniques que trobo, més dolça i més tendre, és un nadó, en els  primers mesos de la seva vida.

Des del moment en que neix , els primers plors, els següents, al agafar-se al pit de la mare, el rostre angelical que posa quan dorm.  El primer somriure, el primer barbulleix. Com distingeix als que l’envolten,  la mare, al pare, aviat als avis. Com busca el pit quan té gana, com plora si encara no li donen, o el plor pels petits mal de panxa, l llavors  poder-lo bressolar als braços.

Veure com es van omplint les seves galtes, els sacsons del seu cos. Com la seva pell es va tornant rosada, cada ganyota que fa, cada somriure és una novetat.

Quan compleix una setmana, després un mes, dos ... tres... Com cada dia va descobrint coses noves, és una delícia poder seguir de prop aquest esdeveniments, aquests canvis d’aquesta petita coseta  que es va convertint en una personeta.  Cada dia que passa va variant el seu físic, va creixent, les galtes rodonetes , els cabells més llargs, aquells ullets que et miren i observen tot el que l’envolta. Les mans i els ditets que es mouen i aviat agafant coses i les premen ven fort. Els primers intents de paraules, les primeres farinetes ... les ganyotes amb els aliments nous, etc...

Hi, la cosa més maca de totes, és, si aquesta petita personeta és el teu nét.

11/04/2015/