divendres, 24 de gener de 2014

SANT JOAN DE RIU DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA. 

Sortint del Túnel de Cadí en arribar a la Àrea de Servei es passa per dins i s’agafa una carretera asfaltada que porta a Riu de Cerdanya i en direcció contrària al poble d’Urús. 
 

Riu (1.173 m. d’alt.) és un municipi de la comarca de Baixa Cerdanya. Antigament anomenat Riu de Pedra, formava part de l’antic municipi d’Urús i Riu. En la divisió provincial del 1833, l’antic municipi va ser partit per mig: Urús a la província de Girona i Riu a la província de Lleida. Va formar un municipi independent amb el nom de Riu de Pendís, fins que el 1973 va ser agregat a Bellver de Cerdanya. El 1997 se’n va segregar juntament amb el poble de Canals actualment despoblat.    

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Actualment Riu de Cerdanya és un poble amb la majoria de les cases noves i molt bonic de veure. 

Segons sembla ser el lloc es anomenat Rivi al segle XII. 

En arribar al centre de Riu ens crida l’atenció la seva església sota l’advocació de Sant Joan. L’actual temple substitueix a una antiga església romànica de la qual no en resta cap vestigi. L’antiga romànica data del segle XI, moment en que depenia de Sant Miquel Cuixà. 

L’edifici actual pertany a la restauració del segle XVIII. També s’afegí un retaule barroc de l’any 1764, un dels pocs retaules que es van salvar de ser cremats el 1936. 

L’edifici actual és de planta rectangular i amb dues capelles laterals. L’absis és semicircular cobert per una teulada amb declivi. Tant la coberta de l’absis com la de la nau són amb llicorella. 

En la portal hi ha la data de 1775 i s’accedeix per una escala semicircular de tres graons. Damunt de la porta una fornícula amb el Sant i un ull de bou.  

El campanar és de cadireta de dos ulls, amb campanes, i el que podria ser un comunidor. 

Havia una cosa en particular que ens cridà l’atenció és que aquesta església té tres rellotges, una analògic damunt la porta, a sobre un de sol i la façana dreta un altre de sol amb la següent inscripció: 

A Riu,
L’hora que es veu,
Es l’hora que es viu. 

 
Un detall surt en la meva recerca de dades, segons Enc.Cat., no sé si actualment és continua fent: a la plaça hi ha una font de cinc brocs ben arranjada, on es ballava la dansa de les Rentadores de Riu. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada