NIT MÀGICA, NIT D'IL·LUSIÓ

Aquell vespre era especial, els carrers plens de gent de gom a gom, la majoria infants amb unes carones entre esporuguides i il·lusionades. Era la  gran nit de la il·lusió, era la nit  de Reis .

Els més petits en braços dels pares, altres fent puntetes per veure a ses Majestats, altres intentant recollir els caramels que aquest tiraven. El Biel una mica atemorit i molt encuriosit mirava als reals personatges. Va sentir un calfred, quan aquell rei de llarga barba blanca el va acaronar al passar pel seu costat.

Aquell vespre li costava dormir per les emocions rebudes i per l’espera dels regals que li deixarien els Reis al balcó. De cop aquell personatge va entrar a seva cambra  va agafar el nen en braços i se’l va endur i el va deixar suaument a la carrossa del Rei Blanc.

¾   Seràs el meu company  aquesta nit.  M’ajudaràs  a repartir regals.

El nen no cabia en si de felicitat, ser el company de tan excelsa majestat. La carrossa va començar a córrer, anant de presa d’un lloc a l’altre. Passaven per pobles, viles i ciutats. Els patges s’enfilaven  per finestres i balcons amb grans paquets i regals. Ell i el rei blanc els dirigien. Es molt divertit això. –el nen pensava-  Ara van més lentament, tarden més en arribar a un altre poble, es van allunyant  cap a Orient. El nen de cop sent enyorament.

¾   Vull tornar a casa.
¾   Som molt lluny ara, hauràs d’esperar uns quants dies.

¾   Vull tornar a casa meva, ara...

El nen agitat va començar a cridar, removent-se allà a la falda del rei blanc. Llavors es va despertar al seu llit prement fort el  coixí. És va sentir alleujat. Com que ja començava a clarejar es va aixecar d’una revolada i va córrer cap al balcó, que era ple e regals . Llavors va anar a cridar els pares que encara dormien.

¾   Que ja han passat els Reis. Va aixequeu-vos, que hem d’obrir els regals. Va de pressa.

El malson restava oblidat. La il·lusió continuava.

04/01/2014