dissabte, 11 de gener de 2014

LA CAFETERA



No ho entenia, que li haguessin regalat una cafetera si a ell no li agradava el cafè, dansà de la mort de la Matilde, al cel sia, no n’havia provat més .


Era una cafetera elèctrica d’aquestes amb càpsules, vaja de les més modernes. Li ha portat la seva jove, la Francesca, com a regal de Nadal... Suposo que es una indirecta, per quan venen ells tenir un cafè com cal apunt. Jo ja li  he dit que l’hauria de fer servir ella i també de portar el cafè, perquè ell no entenia pas com anaven aquests estris tan moderns. M’ha dit que cap problema, que no podia ser que sempre que venien a dinar haver de fer el cafè amb aquella vella cafetera que semblava  de la època de Matusalem.

El diumenge següent ja van venir a dinar, els dos fills , les joves i les tres nétes, tot cofois que havíem de provar la cafetera. Del dinar, com que sóc molt manetes me’n encarrego jo . Ells porten les postres i ara el cafè.
Cafè fort, cafè fluix, descafeïnat, amb cós, suau...  que em se jo.  Carai quin repertori, i si... quan va ser l’aigua calenta els cafès  es feien en un tres i no res, i es clar, com era la meva cafetera vaig també veure’n un de suau i he de reconèixer que em va agradar.

Potser hauré de mirar com funciona això, perquè no es veritat que no m’agradi el cafè, el que passa es que sempre em fa mandra de fer-lo. A més han deixat un munt d’aquelles càpsules. Si és tan fàcil com sembla, demà quan vingui el Marcel li diré que m’expliqui com funciona aquest estri.

03/12/ 2013
 

4 comentaris:

  1. De vegades no hi ha més remei que aprendre el funcionament d'aquests estris moderns...Quan ho tenim per mà, és força fàcil.
    Bon diumenge, Anna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó M. Roser que ens cal aprendre com funcionen les coses modernes, encara que a molta gent gran els costa una mica assimilar les novetats.
      Bona setmana que comença.

      Elimina
  2. Quan penso en els anys que vam viure... algunes cases no tenien llum elèctrica ni aigua corrent. És per això que ens costa una mica. De fet, però, que no tornin aquells temps!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En els últims 50 o 60 anys hem viscut uns canvis tant espectaculars, i sobretot els dels últims temps, que el fer-se gran costa d'anar-se posant el dia. Encara que tens raó, que no tornin aquells temps.

      Elimina