divendres, 10 de gener de 2014

LA PORTA TANCADA.

L’home sort del cotxe i poc a poc s’arriba fins a la tanca de la cerca de fusta  que separa la carretera de l’espai retolat com capella. La tanca s’obre fàcilment i caminant pel petit passeig, de terra afermada amb travesses, veu primerament un petit campanar que situat a l’esquerra del camí fa guàrdia com avís de la presència de la moderna capella. 

Aquest edifici amagat rere els arbres omple una gran part de l’espai només deixant pas a un petit camí que condueix primerament a un mirador de vertiginosa panoràmica i després es perd davallant per la muntanya. 

Deixant de banda la capella seguí el caminoi fins el mirador contemplant l’arbreda que a cada costat del senderol omple els racons de la muntanya i  impedeix que el sol de la tarda caigui inclement sobre l’herba. Petites mostres del pas humà són visibles a terra com si tenir cura del país fos una part impossible de respectar pels essers humans.

Des del mirador es veu una serralada de muntanyes a davant, una l’altre al nostre costat de la vall i les que situades a darrere tanquen el circ muntanyós. A sota una gran aglomeració de cases que omplen com casetes de pessebre, però més modernes, el fons de la vall.  

L’home retrocedeix i busca altre cop la capella com si fos possible trobar a dintre un redós de pau. Els humans, fins i tot els no creients (sempre resta alguna dubte dins nostre) creuen que l’interior tranquil i seré de una església asserena l’esperit. Potser la paraula església no és la més apropiada però si sembla indicar un lloc de silenci, un lloc per recollir-se en sí mateix i pensar, netejar el cervell de vaguetats, de pensaments negatius i retrobar-nos a nosaltres mateixos. La nostra força interior, o a males els seus retalls, fem el possible per ajuntar-la i refer una part de nosaltres mateixos. 

Però l’home empeny una i altre cop, unes vegades endavant i quan la dubte creix, enrere per si la porta obrís a la inversa. Res impossible, ni endavant no enrere la porta resta tancada. Si hagués estat necessari un petit bri d’esperança, malgrat fos com el cap d’una petita agulla, la salvació fora tancada com altres moltes portes. 

Moltes esglésies són tancades actualment, alguna obre especialment en festes locals i en la majoria no hi ha ningú amb temps per escoltar al desesperat. Aleshores l’església de portes tancades representen pot ser la gran pèrdua de la fe o que els fets religiosos han quedat anorreats pel nou món tant ple de desesperança.   

Una altre possibilitat és que el missatge de Jesús ha estat mal administrat i burocràticament tergiversat. 

Miquel Pujol Mur.

4 comentaris:

  1. Les portes tancades de les esglésies, sobretot en llocs aïllats , moltes vegades són per evitar els desaprensius que saquegen tot el que troben, tingui valor o no, simplement per destrossar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu creus que una simple porta tancada pot evitar la barbàrie humana? Ara el que si impedeix és que gent de bona fe entri a resar o estar en pau amb si mateix mentre fa aquell examen de consciència que tan ens reclamaven fessin quan eren joves.

      Elimina
  2. El que diu l'Ariadna és veritat. De totes maneres la gent de bona fe ho té malament, en molts sentits ja que la mala fe de molts altres els fa tornar recelosos. Pel que fa als examens de consciència, fa tants anys que no se'n se'n parlar... tot i que seria bo recuperar-los... sense passar-se, és clar!

    ResponElimina
  3. Els exàmens de consciència són una assignatura pendent per a molts dels que ens governen

    ResponElimina