divendres, 3 de gener de 2014

EL FILL DE DÉU VA NÈIXER A GRESOLET. II

Un del pastors esglaiat, apartant els ulls de les profunditats de l’infern entrevistes dalt de l’enforcada muntanya, mira a les baixes i gèlides terres de Gresolet i veu una llum, al principi, només una fina i clara escletxa que llambrega com un indici de pau davant de la vermella i esfereïdora muntanya ígnia. Primer, només la llum, tot seguit, escolta un plor harmoniós i l’aura lluminosa puja, des dels plans gebrats de Gresolet, pel negre cel com l’anunci d’un nou ordre. Un càntic entonat per les bellíssimes veus dels àngels brolla en la nit com signe d’esperança i finalment la llum,  ja segura i ferma arriba vers la rústega morada de pastors, cridant-los per què baixin a veure el prodigi. 

Al dimoni, a les bruixes i als bruixots mentre donen voltes en la seva infrahumana festa tampoc els ha passat desapercebuda la llum, que ara és una franja ampla, que il·lumina el cel fins arribar a donar claror a la lluna. Aquesta rodona dama de la nit reflexa la llum terrenal que davalla enmig de la incendiada muntanya. 

En un instant, al rebre la llum reflectida per Selene, el foc minva el seu poder, els diables, les bruixes i la resta de l’infernal companyia, cauen primerament de genolls, després com avergonyits de la seva nuesa i maldat corren, tapant-se la cara, a confondre’s entremig de les roques per amagar la seva carnal i malèvola presència i al mateix temps encabir-se fins a integrar-se formant part de la mateixa terra. 

Finalment la bola ígnia del cim de la muntanya en rebre la freda llum provinent de l’èter esclata, amb un gran rebombori de trons banyats de les obscenitats exclamades per les veus demoníaques, desintegrant-se definitivament i portant-se tots els éssers malignes a les fondàries d’Orc, el regne d’Hades.  

Els pastors, una vegada la muntanya ha tancat el seu cercle infernal desperten amb veus alegres a la família i junts baixen a la vall gresolenca per conèixer al nou nascut, fill d’un home gran i una jove verge, que reposa en una simple cova i que dorm en un bressol rodejat d’una tènue claror. El fred ambient hivernal és amorosit per l’alè d’una mula i un bou. Fins i tot, el Perot, guarit miraculosament rere la davallada i la destrucció del món infernal, com si fos un signe de bon auguri, ha baixat i se’l pot veure agenollat, amb una crossa sota el braç, al costat del nen que li somriu. 

Si comparéssiu actualment el Pedraforca, us adonaríeu que des d’aquest fet va engrandir-se encara més la seva enforcadura. La muntanya, a hores d’ara, ha refet els seus boscos però, conserva la tartera erma com a cementiri, i viu record de l’escarment de bruixes i bruixots. 

Si voleu admirar una recreació del foc, pugeu a veure-ho en un punt alt, jo ho he vist des de Cantonigrós, a la posta del sol, llavors el visareu amagant-se entremig dels dos pollegons, potser com a remembrança d’aquella nit alliberadora de l’angoixa humana.  

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada