dilluns, 30 de setembre del 2013

SANTA ELENA DE TREJUVELL. VALLS D’AGUILAR. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL.

L’església de Santa Elena de Trejuvell és al bell mig del grup de cases que formen el petit poble de Trejuvell, entre Espaén i la Guàrdia d’Ares.

 
L’accés amb vehicle és barrat i el poble sembla oblidat tret d’alguna casa, el cuidat cementiri i mostres de que la terra ha estat treballada o segada.

El poble de Trejuvell, també surt escrit antigament com Tresjovell o Tresjovall. Poble situat en un replà inclinat al vessant del Montcau, enlairat sobre la riba esquerra del riu de la Guàrdia. Dues cases presenten grans balconades de fusta cobertes pel ràfec de la teulada o per una teuladeta de doble vessant afegit a la façana. Bona part de les cases estan abandonades.

La primera notícia coneguda de la parròquia de Trasiuvelli data del 1085, en la convinença entre Arnau Dacó i el seu fill, Guillem Arnau, ardiaca; aquest darrer concedeix les parròquies de Trejuvell i Gramós a la muller del seu pare, Guilla, que li havien de ser retornades després de la mort d’aquesta.

L’any 1250 o 1253 és documentada l’adquisició, mitjançant permuta, per part del comte Roger IV de Foix, vescomte de Castellbó, dels drets que Bernat d’Alb tenia sobre el castell de Trejuvell. Segons el Spill...del vescomtat de Castellbó, del principi del segle XVI, Trejuvell era inclòs a la batllia de la Vall d’Aguilar del quarter de Castellbó.

La parròquia de Santa Elena de Trejuvell apareix relacionada entre les parròquies del deganat de l’Urgellet del bisbat d’Urgell visitades l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona.

Per bé que el temple per les seves característiques tècniques i tipològiques hauria estat construït durant la primera meitat del segle XI.

Durant la Guerra Civil 1936-39 l’església sofrí diversos desperfectes i perdé tot el mobiliari interior, entre el qual destacaven un retaule de fusta policromada i diversos objectes litúrgics, tots ells cremats davant l’església.

L'edifici és d'una sola nau, coberta amb un embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal precedit d’un espai presbiteral; actualment aquest espai és cobert amb la mateixa estructura que la nau, però conserva traces de l’arrencada d’una volta de canó , que devia ser la coberta original.

A la façana sud és conserva, paredada, la porta original, mentre que l'accés actual és situat a la façana de ponent.

Pel que fa a les finestres, es troben una de doble esqueixada prop de l'arc presbiteral, i dues més a l'absis, actualment paredades.

L’aparell és de reble irregular, lligat amb morter de calç, amb tendència a formar filades regulars.

La seva senzillesa de la seva construcció fa pensar en les properes de Sant Marít de Biscarbó i l’ermita de Sant Quiri i Santa Julita de Berèn.

L'ermita romànica de Santa Elena de Trejuvell forma part de la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc.  

Un bell lloc oblidat de la nostra geografia catalana. Unes cases, una església i el record de la gent que hi visqué.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

2 comentaris:

  1. Ja perdonaràs, però de les quatre cases que hi ha en peu, sols una es podria considerar "abandonada". Entrecometes per que va ser utilitzada com a paller i cort per els seus darrers propietaris. Avui en dia és molt perillós dir que una casa està abandonada quan podria ser que fos una segona residència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la teva informació. Malgrat tot vaig un comentari sobre alguna casa en bones condiciones i el ben cuidat cementiri a més dels treballats camps. Avui en un mitjà que no utilitzava veig que cens segons 2009 és de cinc persones.
      Repeteixo gràcies per la teva observació i dispensa per l'error. Miquel.

      Elimina