dilluns, 2 de setembre de 2013

EL MAR


Hola noia, què fas per aquí? Prenen el sol!  

És clar, que podies fer en un dia solejat com avui, prop del mar i en banyador.  

Com, no em coneixes? Com tu diré jo, sóc en Suï. No em miris malament, sí, el Suï. Què no saps qui és el Suï? Jo, naturalment!  

Sóc un follet de l’aire, un dels fills del mar i de la rosa dels vents. Sóc dels més petits. N’hi han que encara no tenen ni bufera! Ui! Els més grans aquest si que bufen fort, fins i tot, formen vendavals i porten borrasques amunt i avall. Fan de tot allò més dolent. Jo, no!!! 

Veritat que sóc bufó? No t’agraden el meus ulls blaus, són clars i transparents com el color del cel que es reflexa en l’agua tranquil·la del meu pare. Ei! que a vegades se m’enfosqueixen quan miro amb ràbia i aleshores es tornen foscos quasi negres com l’aigua fonda de les tempestes. 

Què, què faig aquí, dius? Què no ho veus! La meva feina. No saps quina feina, si que tens poca imaginació! 

Jo bufo per aixecar aquesta ones suaus que prop de la platja alegren la mirada en la seva escuma blanca. Veus, aquella onada que arriba mansa a la sorra, també la faig arribar jo. Et fixes, hi ha moments que m’entretinc bufo amb una mica més de força i formo les petites dunes d’arena on reposeu els humans. 

Què dius, no em creus? Em veus massa xic, no em creus capaç de bufar, doncs té faig un giravolt en l’aire rebufo fort i em vaig deixant-te tota ben xopa.
 
Miquel Pujol Mur              

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada