divendres, 13 de setembre de 2013

SANT ROMÀ DE VALLDARQUES. COLL DE NARGÓ. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

En la nostra recerca de nous llocs aquesta vegada anàrem a Sant Romà de Valldarques. Per la carretera de Coll de Nargó a Isona al quilòmetre 26,4 ens trobem un gran edifici anomenat els Vilars, segons dades podia ser un antic castell (possiblement una casa forta) i on hi ha una petita capella sota l’advocació de Sant Miquel.

En aquest punt perfectament senyalitzat surt una pista de terra que en 3 quilometres ens condueix fins el poble de Valldarques i la seva església de Sant Romà, El paratge és fabulós pel seu entorn feréstec enmig de la fondalada de la vall.

El lloc d’Arques, esmenat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix l’any 959 en na donació d’una heretat, El 1022 el trobem com a límit del castell de la Rua. Després es esmentat en diferents documents de límits fins l’any 1110.

El lloc pertanyia al bisbe d’Urgell i com tal consta en el fogatjament del 1358 i en el Spill  del 1519. En ambdues relacions es parla de la vall d’Arques, forma que es troba en un document del 966.

En el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, del 1391, figura el capellà d’Arques dins el deganat d’Urgellet. En el llibre de visites del 1758 apareixen com annexes varies capelles properes a diferents cases.

L’església de Sant Roma és un edifici romànic compost per una única nau oberta, a llevant, a un absis semicircular que s’uneix a la nau mitjançant uns simples ressalts.

La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb tres arcs torals, que arrenca d’una cornisa bisellada, tret que també es dona a l’absis, que és coberts amb una volta d’un quart d’esfera. La simplicitat compositiva de les façanes només és enrevessada per un sobre  alçament posterior i l’adossament d’uns contraforts atalussats situats al mur de migdia , on també s’afegeix el cos modern de la sagristia.

La llum entre a la nau per una finestra a l’absis, de doble esqueixada, i un ull de bou a la façana de ponent.

La porta d’entrada es troba a la façana sud i presenta dos arcs de mig punt en degradació.

La decoració es concentra a l’absis, amb un fris frontal format per un engranatge de prismes. Aquest fris és ben singular i s’allunya de les formes que sovintegen, on els engranatges són compostos amb dents de serra, formades per blocs col·locats de biaix.

L’element més important, la joia de l’edifici, és el campanar de torre de planta quadrada amb finestres als quatre costats, format per una socolada alta i tres pisos separats per motius llombards.

El primer presenta dues arcuacions cegues, el segon té una finestra amb columna de capitell mensuliforme dins un emmarcament amb arcuacions i, l’ últim dues arcuacions cegues més grosses que les del primer pis amb un òcul central cadascuna.

Hi ha un efectes plàstic singular al combinar els clarobscurs de les finestres amb la decoració llombarda. El cimal és cobert amb una teulada piramidal molt aplatada, recoberta com la nau i l’absis, amb lloses.

Cal destacar les restes de pintura mural de traços vermell sobre fons blanc existents sota les arcuacions de les cares nord i est del primer pis.

Recentment s’han fet obres de millora i conservació de l’edifici, cementiri i el seu entorn. Al costat hi ha les cases, majoritàriament buides del poble. He volgut inclourà una fotografia de l’interior de l’església treta d’un arxiu d’internet.
 

L’església de Sant Romà s’inclou dins l’arquitectura romànica llombarda del primer terç del segle XII.

Sant Romà de Valldarques està catalogat i protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

Un bell lloc per conèixer, com tants n’hi ha al nostre país i que lamentablement molts són caiguts en l'oblit.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada