dilluns, 16 de setembre del 2013

CONJUNT DE FAIA. GISCLARENY. BERGUEDÀ

TERRA BERGUEDANA.

Aquest cop els nostres passes ens conduïren a visitar Santa Magdalena de Faia i donar un cop d’ull a la resta del conjunt, la torre i la masia.

 
Parlar de Santa Magdalena de Faia, una petita capella, i el seu entorn, la torre de Faia i la masia del mateix nom és parlar de runes i oblit. La capella és manté dempeus, almenys la seva aparença exterior, dintre tot és desfet i no vull parlar del seu estat de neteja, tot podridura.

La torre també és una ruïna i la masia parets desfetes, trencades que no mostren res de la riquesa d’un moment determinat. Segons notícies darrerament s’hostejà una persona que encara ho va malmetre més tot el que pugues tindre el més mínim valor.
 

El lloc és documentat des del 983 i les notícies s'allarguen durant tota l'època medieval. Des del 1254 és documentada la família Faia, llinatge que es perd a finals del segle XIV. Fou Berenguer de Faia qui molt possiblement féu bastir la torre i l'església romànica de Santa Magdalena.

En aquest moment s'inicià la genealogia d'una família de cavallers que ostentaren importants càrrecs a la baronia de Pinós. Al segle XIV els Faia s'emparentaren amb els Estasèn i al segle XV, amb els Badia.

La torre és una fortificació del segle XIII de planta quadrada i tres nivells. El parament és a base de petits carreus desbastats, disposats en filades i units amb morter. Conserva bona part de les obertures espitllerades obertes a la façana de migdia i tramuntana.

Tot i que la torre fou adaptada en temps moderns, probablement entre els segles XVI o XVII, per a usos agrícoles i ramaders, fou des del moment mateix de la seva construcció, habitatge i residència dels senyors de Faia.

Fruit de les reformes és la petita porta amb llinda de fusta oberta al mur de tramuntana, així com la teulada a dues aigües de teula àrab i les últimes filades dels murs de migdia i tramuntana. La porta d'accés és de petites dimensions, amb llinda de fusta i muntants de pedra monolítics

La masia també la trobem esmentada en el fogatge de 1553. L'actual construcció, però, és una obra de finals del segle XVIII o inicis del segle següent. Masia construïda en diverses etapes a partir d'un cos d'estructura clàssica cobert a dues aigües amb teula àrab.

Al segle XVII era propietat dels senyors del castell de Roset que hi tenien pagesos emfiteutes, els quals ja deurien haver habitat la masia veïna.

Possiblement del XVIII o principis del XIX s'amplià per una nova campanya; es tracta d'un cos de planta rectangular adossat al mur de ponent amb una galeria d'arcs i finestres quadrades emmarcades amb obra vista; la construcció d'aquest cos integrà la vella masia, unint-la amb la torre medieval de planta quadrada, a llevant de la nova ampliació. 

L'església de santa Magdalena és documentada des del 1288 i probablement fou bastida pels senyors Faia. Mai passà de ser una simple capella familiar i com a tal fou reformada el 1666, aprofitant part dels materials de l'anterior edifici romànic en mal estat.

Durant l'època medieval la documentació enregistra llegats piadosos a favor de l'església per part dels senyors de Faia i dels mateixos barons de Pinós.

Petita capella barroca formada per una sola nau rectangular coberta amb volta de canó, amb un presbiteri quadrat i un petit campanar d'espadanya sobre el mur de llevant.

La coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab i el parament, de carreus de pedra de diverses dimensions units amb morter.

 
La porta d'accés és un arc escarcer amb grans dovelles. A la zona superior es troba, un òcul que il·lumina la nau.

I aquí finalitzem la crònica de la nostra visita al lloc de Faia. En els seus temps de gloria una poderosa raó de força, ara a esperar l’oblit i l’enfonsament gradual de les seves parets.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada