dilluns, 23 de setembre de 2013

SANT ROMÀ D’AINETO. LLADORRE. PALLARS SOBIRÀ.

TERRES DEL PALLARS SOBIRÀ.

En la nostra sortida de Amics del Romànic del Berguedà aquest cop vam visitar l’església de Sant Romà d’Aineto.  

 
La vil·la d’Aineto (uns 1200 m.) és un petit nucli de cases de pedres edificades sobre la vessant est del Pic de Serra Plana (2306 m) un centenar de metres per damunt del vall de la Noguera de Cardós a l’alçada del pantà de Tavascan.
 
Segons Joan Coromines, el nom d'Aineto és dels relativament pocs topònims pallaresos que no són d'origen iberobasc. En aquest cas es tracta o bé del llatí asinetum, paratge on hi ha molts ases, o on es crien i recrien aquests animals equins, o bé del també llatí anetumherba aromàtica.

L’església pels seus materials de construcció i les seves dimensions fan que estigui perfectament integrada dins el poble, on hi queden pocs habitants tot l’any. Segons habitants del lloc a l’hivern només hi roman una sola persona.
 

Segons la “Memòria d’excavació d’urgència realitzada a l’església de Sant Romà d’Aineto” al terme de Lladorre i signat per Joan Martínez Tomàs les fonts documentals donen com a referència d’aquesta església romànica  l’acta de consagració, l’any 1145, del monestir de Sant Martí de Cardós  (desaparegut) a l’antic comtat de Pallars feta sota la presència del Bisbe d’Urgell, Bernat Sanç. En l’acta de consagració i dotació apareix el nom d’Aineto que farà una aportació de mitja mida de blat.

 
Església d'una sola nau amb presbiteri cobert amb volta de canó i absis semicircular amb volta de quart d'esfera, decorat exteriorment en la cornisa per arcuacions llombardes. En la part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada.

La nau presenta coberta de fusta a dues vessants. A la façana oest s'aixeca sobre el pinyó una espadanya amb una arcada d'arc rebaixat que suporta dues campanes.

Un altra espadanya amb arc peraltat, es troba situat en el lateral de migdia, en el mur que separa el cos de la nau del més baix que forma el presbiteri.

Al costat meridional, s'obre una simple porta. Els murs de l'absis són d'un aparell de mida regular, toscament escairats i en filades. La resta és d'aparell de mida inferior i sense escairar. El paviment de l'interior de la nau és de terra.

En el Museu Diocesà de la Seu d’Urgell es guarden les pintures murals del temple que poden ser datades de finals del segle XII o principis del XIII. Es representa un Pantocràtor del que solament es conserva la meitat superior, alguns fragments de la decoració geomètrica de les sanefes i els àngels. També hi ha una imatge de Sant Romà.

Aineto es troba dins d’un marc incomparable, el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada