En la nostra sortida de Amics
del Romànic del Berguedà aquest cop vam visitar l’església de Sant Romà
d’Aineto.
La vil·la d’Aineto (uns
1200 m.) és un petit nucli de cases de pedres edificades sobre la vessant est
del Pic de Serra Plana (2306 m) un centenar de metres per damunt del vall de la
Noguera de Cardós a l’alçada del pantà de Tavascan.
Segons Joan Coromines, el
nom d'Aineto és dels relativament pocs topònims pallaresos que no són d'origen
iberobasc. En aquest cas es tracta o bé del llatí asinetum, paratge
on hi ha molts ases, o on es crien i recrien aquests animals equins, o bé
del també llatí anetum, herba aromàtica.
L’església pels seus materials de construcció i les seves
dimensions fan que estigui perfectament integrada dins el poble,
on hi queden pocs habitants tot l’any. Segons habitants del lloc a l’hivern
només hi roman una sola persona.
Segons la “Memòria d’excavació
d’urgència realitzada a l’església de Sant Romà d’Aineto” al terme de Lladorre
i signat per Joan Martínez Tomàs les fonts documentals donen com a referència
d’aquesta església romànica l’acta de
consagració, l’any 1145, del monestir de Sant Martí de Cardós (desaparegut) a l’antic comtat de Pallars
feta sota la presència del Bisbe d’Urgell, Bernat Sanç. En l’acta de
consagració i dotació apareix el nom d’Aineto que farà una aportació de mitja
mida de blat.
Església d'una sola nau amb
presbiteri cobert amb volta de canó i absis semicircular amb volta de quart
d'esfera, decorat exteriorment en la cornisa per arcuacions llombardes. En la
part central de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada.
La nau presenta coberta de
fusta a dues vessants. A la façana oest s'aixeca sobre el pinyó una espadanya
amb una arcada d'arc rebaixat que suporta dues campanes.
Un altra espadanya amb arc
peraltat, es troba situat en el lateral de migdia, en el mur que separa el cos
de la nau del més baix que forma el presbiteri.
Al costat meridional, s'obre
una simple porta. Els murs de l'absis són d'un aparell de mida regular,
toscament escairats i en filades. La resta és d'aparell de mida inferior i
sense escairar. El paviment de l'interior de la nau és de terra.
En el Museu Diocesà de la Seu
d’Urgell es guarden les pintures murals del temple que poden ser datades de
finals del segle XII o principis del XIII. Es representa un Pantocràtor del que
solament es conserva la meitat superior, alguns fragments de la decoració
geomètrica de les sanefes i els àngels. També hi ha una imatge de Sant Romà.
Aineto es troba dins d’un marc incomparable, el Parc
Natural de l’Alt Pirineu.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada