divendres, 27 de setembre de 2013

LA NATURA HUMANA

El desig no s’apaivaga al veure el ser estimat i la sublimació de l’amor fa tenir dins el cos una força nova que no conec i que fa brollar amb vigor la meva sang.

Admiro l’esser estimat, la seva força, la seva versatilitat i la seva tendresa omplen la meva ànima vers la joventut.

Érem dos infants, companys de jocs de sempre, crescuts en cases veïnes, en patis confrontats, ara pel sol fet de la natural creixença humana sentim una empenta inversemblant l’un per l’altre.

I aquesta variació; la marca l’amor, dirien els romàntics; el instant de la passió i el desig, en parlen els novel·lers; del sexe en parlen els més profans; tantes i tantes raons aporten els uns i els altres que finalment confonen a tothom.

I amb això tant ambigu, de l’amor, la passió i el sexe comença la gelosia de voler ser l’acompanyant únic, el confident dels secrets nous viscuts en cadena fins a fer-nos grans.

Malgrat tot, aquestes quimeres es repeteixen generació rere generació.

La joventut és una volta més en el gir de la roda de la vida.

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada