dijous, 4 de juny de 2015

UN JOVE QUE PLORA

S’està bé ara al carrer- pensava la glòria.
Es primavera i tot comença a respirar el despertar de la vida, els arbres floreixen i s’omplen de delicats colors, es veu alguna papallona, els ocells de bon matí se saluden els uns als altres amb la seva veu melodiosa. No fa fred, ni calor.
Ella és asseguda a un banc del passeig del seu poble. Sent a la cara l’aire fresquet que ve de la muntanya, una carícia suau, dolça que la inunda de pau. Contempla la preciosa rosa que hi ha al parc. Son aquells moments plens de sensacions en que som incapaços de posar-hi paraules.
Així estava, quan al seu costat es va asseure un noi jove ( al voltant dels 20 anys ) tot cap cot i li va semblar que li saltaven les llàgrimes.
-        Ai! Tan tranquil·la que estava jo. I ara aquest sapastre em trenca l’harmonia del moment – Se’l mira atentament i veu com el noi es tapa els ulls amb les mans per dissimular, però les llàgrimes s’escapoleixen per sota  baixant galtes avall.
-        Pobre noi! Perquè de plorar? Un noi jove no pot tenir gaires motius per fer-ho – Inhibeix l’impuls de preguntar-li què li passa perquè no vol entremetre’s a la seva intimitat. Es posa a pensar perquè podria plorar una persona jove: per haver suspès un examen?, perquè l’ha deixat la novia?, per no haver jugat amb el seu equip o haver jugat malament?, per haver perdut un amic?, per haver perdut la feina?, perquè els seus pares no li han comprat una moto?, per no haver pogut marxar de vacances?         ( caram si que n’hi ha de motius....... potser més que no en tenen la gent gran)
-        Pobre, em fa pena, ai mira, jo li vaig a preguntar si el puc ajudar
-        Hola: perdona però veig que plores. Que tens algun problema?
-        Sí – respon lacònicament tot eixugant-se les llàgrimes.
-        Si et puc ajudar en alguna cosa.....Pensa que la vida es bonica i......
-        El noi l’interromp -  si que ho és però aquesta maleïda al·lèrgia no me la deixa veure. Vostè em podria posar les gotes que m’ha receptat el metge? Es que jo no me les sé posar
-       -     Oh i tant 
         L a Glòria una mica frustrada les hi posa.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada