diumenge, 14 de juny del 2015

MALEÏDA SETMANA


L’Aina avui s’ha passat el dia pensant. Som el dilluns al vespre i... el seu cap encara no ha parat. Aviat li sortirà fum fins i tot per les orelles!

Aquesta setmana passada totes les coses es van disparar. Ella desitjava, com cada any, anar a ballar La Patum, però no com els altres anys, que dansava a la plaça junt amb l’altra gent. Volia saltar Els Plens, acompanyada d’algú molt especial... algú que havia conegut per la xarxa, feia un quan temps. 


Sort va tenir, (això era el que ella pensava) que algunes persones sortejaven el seu salt de Plens, i la casualitat va fer que li toqués, sinó... ja ho tenia difícil!

Entremig de tot això la seva millor amiga la va convidar anar a Berlín a veure la final de la Champions Leage. Hi anirien una colla; marxarien el dijous de Corpus fins al diumenge. A més de veure el partit, visitarien la ciutat i... segons la seva amiga passarien uns dies meravellosos. És clar la noia no es berguedana... i  això ja s’entén una mica més.

Per l’altra banda, el seu... diguéssim ligue, la va convidar anar a Girona a veure un partit de futbol, que jugaven amb el Lugo, el diumenge. El noi és jutge de línia; un entusiasmat del futbol, i  més aquest any que sembla que el seu equip pujarà a primera. Els plans eren: dijous i divendres La Patum i dissabte i diumenge futbol amb els gironins.

Quina ràbia, però, que coincidís amb la final del Barça i el Juventus! Aquestes ocasions no es presenten cada dia... però no deixaria escapar el salt de Plens per res del món!

Bé, tot això ja és passat. Avui és el dia després i la seva indignació no té límits!

La Patum s’acabava ahir a les 3 de la nit. Ella se la va mirar una estona estirada al llit, amb el peu enguixat. Feia zàping entre la festa de Berga i la que feien al camp del Barça per celebrar la “Copa Liga y Champions”. Ja és tenir mala pata de trencar-se el peu i encara més amb una caiguda  tan tonta, el dimecres al vespre. Això li va esguerrar tots els plans.  Sobre els Plens només se’n va poder fer la il·lusió. Com és lògic, no els va poder saltar!

El noi no va venir, a última hora li van sortir altres compromisos. Ves a saber quins...! Ara fa poc que ha rebut una trucada de l’amiga, que diu que s’ho van passar tan bé a Berlín! Quina sort, per ella és clar...! El seu amic internauta no en va tenir tanta de sort. Quan van anul·lar el gol del Girona, un simpatitzant del públic li va fotre una ampolla entre cap i coll i... avui, gairebé com ella, pateix les seqüeles de tot plegat, i a més  l’esperança de pujar a primera, penja per un fil.

-Maleïda setmana i maleït dia que em vaig trencar el peu –va repetint tota l’estona l’Aina.

En té per uns quants dies. Bé, tindrà temps de mirar totes les repeticions per la tele de tots aquests actes que... evidentment, la fan sentir frustrada. Res ha sortit com ella s’esperava!

8 de juny de 2015

2 comentaris:

  1. Està vist que les coses no sempre ens surten com volem...Entenc que no es volgués deixar perdre la Patum! Un altre any serà...
    Petonets

    ResponElimina
  2. Sí, gairebé mai no pensem amb els coses imprevistes, però és el que sol passar...
    A reveure!

    ResponElimina