dimecres, 10 de juny de 2015

CONTE: EL FILL DEL GUARDABOSC. III



Els dos nens van jugar força estona. Un manava i l’altre obeïa. L’educació de classes comença des de petits. L’Abel, s’adonà ràpidament que ell era sempre el que recollia les joguines entregant-les a l’Adam. Cada cop que s’hi acostava per donar-li un joguet o altre, admirava aquelles sabates brillants amb cara d’enveja. Finalment l’Adam també se n’adonà, però, no va dir res. 

Feia ja temps que jugaven quan va presentar-se el majordom. Doblegant l’esquena amb una reverència va saludar al marqueset i va dir-li. – Senyoret, es l’hora de dinar. – A sí - va contestar el noi. Aleshores l’Abel va observar com el criat agafava en braços a l’Adam i aixecant-lo s’anaven cap l’interior de la casa. – Para, Ramon, un moment – digué el jove noble. - Girant-se preguntà a l’Abel: - Vols venir a jugar demà amb mi. – No faltava més, senyor. Vertaderament no havia vist mai a la seva vida tants, i tants, bonics joguets. – Ramon dóna-li de menjar a l’Abel, el fill del guarda del bosc. També entrega-li aquelles sabates que en venen grosses.  

L’Abel pujà molts dies a la mansió. Va jugar força amb l’Adam. Fins i to, van sortir a passejar pel bosc. Aquella era la gran casa de l’Abel. Li ensenyava al seu amic els gorgs, els arbres, l’herba i els animalons boscans. Sempre, amb els sospirs d’enveja del ric nen invàlid. 

Van saber crear una gran amistat que va durar per sempre, malgrat la diferència de classes. Els  marquesos van acceptar al pobre fill d’un dels seus guardes com una part del seu. Aquella part que li donava vida i alegria per viure. 

L’Abel, va comprendre que tenir sabates sense poder caminar era pitjor que corra descalç però lliure. 

¾    T’ha agradat, Isidre.
¾    Està força bé! Caram! I dius que no saps explicar contes.
¾    Va, Isidre. Tornem a casa que és tard.
¾    Sí, avi Miquel. Però, després em contaràs un més.
¾    Un altre dia! Roma no és va fer en un dia. Ah! Em mancava la darrera frase: Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte s’ha fos.
¾    Això vol dir, avi, que més tard m’explicaràs un conte d’animalons. També m’agraden. Visca!! 

Marxen  cap a casa, agafats de la mà, mentre l’avi mou el cap tot dient.
¾    Aquest nano no acaba mai!
 
Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada