dilluns, 10 de juny del 2013

SANT SEBASTIA DE LA CLUA D’AGUILAR. BASELLA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

Continuant les nostres visites per la demarcació de l’Alt Urgell aquest cop les nostres passes en portarem al lloc anomenat de la Clua per visitar l’església sota l’advocació de Sant Sebastià i passejar una estona per les construccions edificades aprofitant els antics murs del castell per fer  un casal tardà al cim del poble i prop de l’església.

Des del poble atalaiàvem els inicis del pantà de Rialb. La visió eés esplendorosa i amb una ampla panoràmica.  

El lloc de la Clusa és esmentat en l’ACCU. El castell és àmpliament documentat al llarg del segle XI i XII. L’any 1029 el comte Ermengol, el ven a Bonfill i la seva muller Amaltruda. En una donació de l’any 1042 queden ben definides les seves dades de situació. L’any 1091, Arnau Bonfill, en el seu testament, llegava a Santa Maria de la Seu el castell de la Clua amb la meitat de l’església i tota la sagrera, així com els delmes i les oblacions.  

En la visita pastoral del 1575 consta com a església parroquial de la Clua Sant Martí, mentre que l’any 1758 l’església de la Clua era dedicada a Sant Sebastià. 

En la recaptació de la dècima de 1279, dins el deganat d’Urgell , consta un Johannem de Clusa, sense cap més especificació. L’any 1391 el rector de la Clua pagà de dècima la quantitat de 25 sous. 

L’any 1575, el visitador manà que fos allargada la teulada perquè no plogués sobre la volta de l’església. Possiblement en aquest moment cal datar la reforma de l’església amb la construcció del terrabastall i el nou teulat sobre la coberta original que anul·la el primitiu campanar.

L’any 1758 Sant Sebastià havia esdevingut sufragània de la parròquia de Sant Sadurní d’Aguilar. Actualment és annexa a la parròquia de Peramola. 

Sant Sebastià és un edifici d’una sola nau , coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant un estret arc presbiteral. L’absis conserva el ràfec original, format per una motllura en cavet. 

Les diferents modificacions de l’estructura es fan visibles a la façana sud amb el sobre alçament de la coberta, que deixa veure l’entredós de la volta.

 
Totes les finestres de l'església són de doble esqueixada. La de l'absis està paredada, les altres són: una a la façana sud i l'altra al mur de ponent. La porta d'accés al temple, situada al mur sud, és d'arc de mig punt de petites dovelles i sense ornamentació. 

A la façana de ponent s'aixeca el campanar d'espadanya de dos ulls. A la façana sud queden vestigis del campanar original, que es va perdre en sobrealçar la coberta. L'espadanya es va fer amb carreus de l'obra original, la qual cosa dóna a l'església un aspecte unitari. 

L'aparell és format per carreus ben tallats i polits, disposats ordenadament. Al mur nord es conserven algunes filades que podrien correspondre a una edificació anterior a l'actual que es podria datar al segle XI, la resta de l'edifici hauria estat construït al segle XII.
 

Segons dades a la paret del cementiri es conserven dos sarcòfags de pedra decorats amb esteles i flors de llis de sis pètals. 

Sant Sebastià de la Clua és catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada