divendres, 28 de juny del 2013

ALI BABA I ELS ....

Alí Baba (llegeixis el poble) assisteix impotent a les notícies, una rere l’altre que arribaven a les seves orelles. Cadascuna de les variants de veu, femenina o masculina, dels locutors ressona a les seves oïdes com una bufetada, més aviat un mastegot, que fa enrojolar les seves galtes. 
Ell que havia triat amb tota cura, mitjançant unes eleccions generals, la composició de la cambra de representants del poble que havia de governar el país amb pau i equitat. 

El ministre, pompós nom que s’ha assignat cadascú dels prohoms, a dit que s’ha de retallar. Retallades significa poble en paro (petits alí babas) poble a cobrar de la butxaca estalviada (a costa dels mateixos ali babas, potser millor babaus).  

He escrit estalviat, és un eufemisme, els hi havien descomptat sense preguntar (als Ali Baba) de la seva retribució per treballar a canvi de promeses ara dubtoses. 

El prohom de la parla, fàcil tema aquest de la parlar, mantenia un rifi-rafe amb altres administrats per canviar per enèsima vegada la forma d’enraonar i d’escriure. Malament un país que vigila més la forma que l’ètica dels idiomes. Aquest segurament és ancorat encara en Babel i malgrat la seva particular “cultura” no sap comprendre la parla dels sentiments dels pobles i els anys passats des de les cavernes. 

Més informació, els encarregats de les comptes han estat molt bons comptables, millor dit han sabut administrar bé per omplir les seves grosses carteres. Alí Babas, (llegeixis poble) sense diners, desnonats, i també accions preferencials, de caixes d’estalvis creades per la gent de poble, que aviat no valdran el valor del paper on han estat impreses. 

A més aquests bancs creats per administrar després de moltes ajudes, sacs de diners entregats per uns altres Alí Baba, (llegeixis poble) que un dia o altre també voldran recuperar-los, s’han perdut en oneroses jubilacions i ara no hi ha fondos pels poble. 

Pisos buits, gent al carrer, gent en paro i cada cop més petits Alí Babas ( llegeixis poble) a menjar acompte d’un caritatiu organisme endeutat (ni li paguen el que gasta) que facilita menjades gratuïtes. 

Solució: pugem allò que anomenen impostos, per recaptar un xic més. Més impostos, encariran un mica més la vida dels petits Alí Babas. Un dia acabarem pagant els mateixos impostos que altres Alí Babas forans, però amb una remuneració quatre vegades més petita.  

Pobre vaca (llegeixis poble) que amb menys menjar ha de produir més llet. 

Tantes coser van esmicolant el petit cervell d’Alí Baba (llegeixis poble) que finalment tanca l’emissora de ràdio i cerca una d’aquestes cadenes de televisió que ofereix diners sense fi a canvi de demostrar moltes vegades la incultura d’Alí Baba (llegeixis poble). 

Alí Baba va comprendre només fent una petita reflexió que en la seva cova (llegeixis país) n’hi ha més dels quaranta lladres del conte segons les notícies informatives de la TV, ràdio i premsa. 

Com deia Bertold Brecht: i al final el poble serà pobre tant del cantó dels guanyadors com dels perdedors. 

Malauradament cada notícia té més d’un capítol, tant llargs d’escriptura, com una sèrie televisiva. Malauradament els Alí Babas forans també viuen els seus dissortats capítols.  

Alí Baba no voldria escriure sobre això però les notícies diàries alteren el seu enteniment com les famoses gotes malaies. 

Com poden succeir tants fets en un petit país?  
 
Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada