dimecres, 15 de maig de 2013

SANTA MARIA DE CASTELL-LLEBRE. PERAMOLA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL.

En la nostra visita a Sant Andreu del Castell d’Oliana va cridar-nos l’atenció l’església, que situada dalt d’un esperó rocós, a l’altre cantó del congost s’alçava orgullosa i desafiant mirant al profund penya-segat per on passa el riu Segre. Rere seu com si fos un mant protector s’aixeca l’altiva muntanya.  

 
Abans d’arribar a Peramola, venint des del pantà d’Oliana, hi ha una pista ben indicada i inicialment asfaltada fins l’hotel i després de terra que hi condueix. El darrer tros vam fer una parada pel que el camí segueix les raconades de la muntanya i s’estreny, però després d’observar el camí vam continuar en el vehicle. S’hi pot arribar en cotxe perfectament i segons ens van dir hi ha força gent que va els fins de setmana atrets pel paisatge i també per les escalades a les roques de l’entorn. 

Més no era els nostre dia de sort per visitar de prop l’església de la Mare de Déu per estar-se fent obres i ens van recomanar ni anar-hi. Pel aplec o després, si podem, hi tornarem per veure l’església i el castell. 

 
El lloc de Castell-llebre és esmentat per primera vegada l’any 942 ( o 967) com a Kastro Veteri en la donació de les possessions d’aquest castell que feren el comte Borrell i la seva muller Engelrada. L’any 995 el prevere Ansifred donava a Santa Maria de la Seu l’alou format per les esglésies de Santa Maria i Sant Pere de Kastro Vetere. El capellà de Castro Veteri figura en la relació de la dècima dels anys 1279 i 1280 dins del deganat d’Urgell.  

L’any 1575, en el llibre de visites consta com l’edifici Santa Maria de Castell-vedre presentava problemes a les teulades i en la visita de 1758 es diu que les cases que depenien d’aquesta església parroquial n’eren situades lluny. L’any 1904 perdé la categoria de parroquial i es constituí en santuari annex a la parroquial de Sant Miquel Arcàngel de Peramola. 

L'estructura de l'església posa de manifest l'estreta relació d'aquesta amb els edificis del voltant, alguns dels quals han desaparegut i s'adapta a l'orografia rocallosa del terreny. Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat, reforçada per arcs torals. Es capçada per un absis semicircular, més estret que la nau que connecta amb aquesta mitjançant un arc apuntat. L'absis té dues finestres de dobles esqueixada.
 
La porta principal, situada a la façana sud, és formada per un senzill arc adovellat, sobre el qual hi ha dues carteles que podrien pertànyer a un porxo inexistent. Hi ha dues portes més, totes dues a la façana de ponent. 

El campanar és una torre de planta quadrada, situat damunt la roca, amb dos pisos que tenen finestres geminades. 

L'aparell és de petits carreus de mides irregulars disposats en filades no massa regulars. Les cantonades del campanar són formades per carreus més grans.
 
L'església de Castell-llebre presenta dues etapes constructives ben clares. La primera correspon a finals del segle XI o inicis del segle XII. D'aquest moment es conserva el mur de ponent, el campanar, una part de mur sud i l'absis. La resta es pot situar a partir del segle XIII. 

Santa Maria de Castell-llebre, imatge trobada pel baró de Peramola mentre caçava, segons diu la tradició es convertí amb un gran focus de devoció mariana. 

Es celebra l’aplec el tercer diumenge després de la Pasqua. 

Santa Maria de Castell-llebre és catalogada com Bé Cultural d’Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada