divendres, 3 de maig de 2013

SANT SADURNÍ O SERNI DE LA SALSA. OGERN. BASELLA. ALT URGELL.

TERRES DE L'ALT URGELL.

Anàvem a visitar les terres d’Alt Urgell i només travessar el límit on combreguen les terres de la Ribera Salada (Solsonès) i Bassella (Al Urgell) vam trobar-nos en la cruïlla del centre del poble d’Ogern un cartell que deia la Salsa segle XI. Com el tema ens apassiona vam seguir immediatament la fletxa indicativa.

Per una pista de terra en bastant bon estat, aproximadament 1 km., vam continuar fins arribar a l’església situada en un tossalet que domina la vall. 
El lloc de la Salsa apareix esmentat l’any 1025 en la donació al monestir de Tresponts d’un alou “in Kastrum Salsa vel in sous fines”. 

 
L’església de Sant Serni fou objecte d’una deixa testamentària l’any 1094. Posteriorment, l’any 1133 el bisbe d’Urgell feia donació de l’església de la Salsa a l’església de Santa Maria de Solsona, aquesta dependència queda reflectida en diversos documents del s. XII. Posteriorment La Salsa, juntament amb Ogern, formaren una baronia, que l’any 1559 era de Joan de Josa i de Cardona, mentre que el 1831 era senyoria dels Teixidor. 

L’església de Sant Serni, supeditada a la parròquia d’Ogern, depèn del bisbat de Solsona.  

Una placa en la façana datada el 16 setembre 1984 ens diu: El bisbe de Solsona Mons. Miquel Moncadas ha dedicat al Senyor aquesta església de la Salsa, restaurada pel poble d’Ogern i la Generalitat de Catalunya. 

La porta s’obre al mur meridional. A la llinda hi ha una data del 1680, decorada amb senzilles motllures, moment en el qual es devia reformar, probablement al mateix instant que es construïa la capella adossada al cantó nord de la nau.  

El campanar és d’espadanya de doble forat situada damunt del frontis de la nau. A sota s’obre un ull de bou. L’aparell és de carreus de pedres desiguals i sense escairar lligades amb argamassa de calç, a excepció de les que formen els arcs torals, que són més grans i escairades. L’interior ha estat repicat a consciència fins a deixar les juntures buides.  

L’edifici senzill i sense decoració exterior correspon a les formes rurals d’arquitectura del segle XII, encara empeltades del tipus constructiu del segle anterior. 

Dos detalls més han sortit en la recerca de dades: 

A la part posterior de l’absis hi ha un conjunt de tombes automòrfiques actualment força malament. Un document del 1025 afirma l’existència d’un castell en aquest indret. Per aquest motiu i la tipologia de les tombes aquesta necròpoli pot datar-se pel entorn de l’any 1000. 



Pocs metres abans d’arribar a l’església va cridar la nostra atenció un dipòsit excavat a la pedra, semblant a les tines del Berguedà, que segons sembla ser és un trull a premsa. Es creu probable que pertany al mateix període de les tombes o de la construcció de l’església. 

La pau i la tranquil·litat ens envoltava lluny de les lluites i aldarulls polítics del moment. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada