dilluns, 27 de maig de 2013

SANT SERNI DE NAGOL. SANT JULIÀ DE LÒRIA. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.

Durant la nostra visita a terres d’Andorra no podíem faltar a veure una de les perles de la corona del romànic andorrà, Sant Serni de Nagol. Malauradament per nosaltres, s’hi feien obres i no vam poder accedir a dins del temple. La qual cosa, segons es miri, és un avantatge perquè ens dona nous motius per tornar a trepitjar tant bell paratge. Ni motius ni desigs en manquen mai per pujar a Andorra.


Pujant per les carretera de Certers, a la parròquia de Sant Julià de Lòria, en superar el poble de Nagol a la sortida d’un viratge se’ns mostra la l’església de Sant Serni.

L’església de Sant Serni és una construcció de proporcions petites i obeeix al tipus d’edifici com el qual hi ha molts exemplars a Andorra, una nau rectangular, rematada a llevant per un absis semicircular. Es tracta d’una església ben orientada. L’absis a llevant, la porta a migjorn i el frontal a ponent i damunt mateix de dita façana el campanar d’espadanya.

En les obres de restauració de l’any 1979 va aixecar-se l’ara de l’altar. Al centre aparegué una llosella, de forma més o menys trapezoïdal, que cobria una cavitat, on fou localitzada una lipsanoteca. Aquest llosa té els costat que encaixen perfectament amb la ranura feta especialment a la mesa per aquesta tapadora. A la part interior de la llosa hi ha una inscripció incisa amb el nom ARNALLUS BONEFILIUS i es veu mig borrosa però visible, una creu, feta amb algun tipus d’ungüent o oli al moment de la consagració de l’altar. El conjunt de relíquies dipositades en aquesta cavitat de l’altar comprèn un os embolicat amb un cordill d’espart, una lipsanoteca de fust amb relíquies i el pergamí amb l’acta de consagració. L’acta de la consagració de l’església de Sant Serni de Nagol té la data de l’any 1055 i fou realitzada pel bisbe Guillem Guifré de la Seu d’Urgell amb presència dels preveres Isarn i Bernat acompanyats per tota la seva gent.
 

La construcció és ben aparellada, rústica i austera i d’aspecte força primitiu. Per a la seva erecció hom utilitzà uns blocs de pedra rectangulars, escantonats a cops de martell i sense polir, de mides desiguals, bé que amb abundància de pedres de mida considerable.

L’absis, cobert amb volta de quart d’esfera i lloses, és més estret que la nau amb una petita desigualtat a favor del costat de migjorn però els seus  murs tenen una gruixària considerable. L’absis és llis i mancat d’ornamentació. Al centre hi ha una finestra de doble esqueixada coberta per un arc de mig punt adovellat. També al costat de migjorn hi ha una altre finestra.


Al mur de migjorn, vers el capdavall, hi ha la porta d’entrada no gaire grossa coberta amb un arca dovellat de mig punt. En entrar al costat de la porta es troba una pica d’aigua beneita construïda en granit. En aquest mateix mur entre la porta i l’absis hi ha una finestra quadrada.

Al costat de migjorn hi ha un pòrtic, cobert amb fusta, evidentment d’època posterior a l’església.

La façana de ponent és simple i a mitja altura hi ha una finestra de doble esqueixada alta i estreta amb l’arc de mig punt fet amb dovelles de pedra calcària, Damunt d’aquesta finestra hi ha una altra de molt bonica en forma de creu.
 

El mur és remata amb una espadanya de doble obertura fet l’arc de mig punt de pedra tosca.

Tant l’absis com la nau el terra ha estat tallat directament a la penya sobre la qual s’assenta l’edifici. La coberta de la nau és feta amb encavallades de fust i llates del mateix material  que suporten les lloses de llicorella exteriors.

A la part de ponent hi ha el cementiri i modernament s’han obrat unes noves dependències subterrànies que no malmeten la imatge de l ‘edifici.

Per les dades trobades la part interior conté pintures i objectes que nosaltres no vam poder admirar i que ens queden pendents per la propera ocasió. Per exemple una creu romànica així com dos retaules gòtics dedicats a Sant Serni i a Sant Martí. Però especialment importants són les seves pintures murals a les parets del presbiteri i l’arc triomfal considerades com les més antigues del Principat d’Andorra.


Esperem els propers mesos de juliol o agost d’enguany, dates en què pot visitar-se les esglésies, si com en anys anteriors són obertes amb guies, del petit país veí.

L’església de Sant Serni de Nagol està catalogada com a Bé d’Interès Cultural des de l’any 2003.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada