dilluns, 13 de maig de 2013

SANT ANDREU DEL CASTELL D’OLIANA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Seguint el nostre itinerari per terres de l’Alt Urgell aquest cop ens acostarem a Oliana i vam visitar l’indret on son situades les restes de l’antic castell i l’església de Sant Andreu del que fou el primer emplaçament del primer poble.

El castell i l’antic poble són situats en un turó al peu del Roc de les Hores, als primers contraforts del Pre-Pirineu, dominant el pas del Segre, juntament amb Castell-Llebre força visible, en l’anomenat grau d’Oliana. 

Les referències a Oliana són molt nombroses en la documentació medieval. El castell amb el nom de Castro Uliana està documentat els anys 919-920 en les vendes de cases i terres situades en el lloc. La vila i el castell domini dels comtes d’Urgell consta repetidament en la documentació dels segles XI i XII en un seguit de donacions a diverses esglésies.

Malauradament només resten runes i murs derruïts que envolten el turó i mostres dels antics carrers i cases. Va ser abandonat abans del segle XVI traslladant-se els habitants a l’actual població. 

Actualment hi ha mostres d’arcs i forja de l’artista i orfebre Alejandro Nilo. 

L’església de Sant Andreu d’Oliana fou consagrada pel bisbe Eribau d’Urgell l’any 1037, segons consta en un pergamí procedent d’una lipsanoteca- del qual actualment només resta una fotocòpia- trobada a l’ara romana que servia d’altar.  

L’església és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals, capçada per un absis semicircular que s’obre a la nau mitjançant un curt tram presbiteral. 
 
El temple s’il·lumina amb tres finestres, una de doble esqueixada a l’absis, una a la façana sud i una d’esqueixada simple al mur occidental. Dues portes s’obren al mur nord, al costat oposat al castell, proper a l’església. 

Al mur sud hi ha el pas que comunica amb el campanar tapiant un altra finestra, la qual cosa ens indica que va ser una obra posterior, o deslligada de la de la nau.
 

El campanar és una torre, de planta quadrada, i és adossat al mur de migdia prop de l’absis. És format per una alta socolada i dos pisos, el darrer restaurat per l’arquitecte Guillem Sáez, atès que havia perdut els pisos superiors i amenaçava ruïna. 

L’absis, molt alt a causa del desnivell del terreny, és decorat exteriorment per un fris d’arcuacions llombardes en sèries de dos entre lesenes, llevat de la central on l’arc és únic. 

L’aparell és de carreus de mides petites i desiguals, disposats intentant formar filades. Les pedres del campanar semblen ésser més grans que les de la nau. 

Tant l’estructura com l’aparell posa en evidència que es tracta d’un edifici construït dins el segle XI, en un moment en el qual les formes llombardes han assolit la seva plenitud i maduresa.

 
L’església de Sant Andreu del Castell d’Oliana és catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional des de 1949.  

Una volta pels seus carrers i veure la forma de vida dels nostres ancestres fa que valgui la pena de visitar el conjunt. L’entorn panoràmic també és impressionant amb la pla i el poble d’Oliana per un costat i les serralades per l’altre. Llàstima de les torres elèctriques que ens minven la bellesa de la naturalesa. La comoditat i les necessitats actuals ho fan necessari.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada