divendres, 10 de maig de 2013

SANT ROMÀ D’OREIS. GISCLARENY. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.  

La colla buscàvem per fer una matinal curta i cercant informació per combinar les dues aficions (quasi passions), una caminar i l’altra conèixer un lloc diferent, vam decidir visitar l’indret anomenat Sant Romà d’Oreis. 

 
Deixant el vehicle a l’aparcament que permet veure les fonts del Bastareny, creuarem el pont i enfilarem per la pista de terra costa amunt, vers la muntanya coberta de neu, fins la gran masia de Molnell. Poc abans d’arribar-hi a mà esquerre surt un viarany  molt ben senyalitzat de blau i fites que després de pujar aproximadament una hora ens porta a l’ermita. 

Per les fotografies de Catalunya Romànica de fa aproximadament una trentena d’anys i ser un lloc perdut en la muntanya pensàvem trobar unes restes, un munt de pedres i et aquí la nostra sorpresa a trobar-la més neta i conservada que en les fotos de l’Enciclopèdia.  

L’església de Sant Roma situada dins l’antic comtat de Cerdanya, a la vall de Brocà fou una sufragània de la veïna de Sant Iscle de Molnell, dins els dominis de la baronia de Pinós i Mataplana. Les noticies documentals són escadusseres. 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
   
 
 
El Lloc d’Oreis (Aureys i Oreylls) apareix esmentat com pertanyent a la parròquia de Molnell. L’any 1288 Pere Lasala d’Aureys és titulà parroquià de Molnell. Es coneixem diverses deixes testamentaries a l’església de Sant Romà des de finals del segle XII fins al XVIII. El 1447 els llegats continuaven per l’església de Sancto Romano de Oreylls, Com en un testament en el qual es fa un llegat per l’oli d’una llàntia. 

L’església devia quedar aviat abandonada, almenys durant l’edat moderna, car no es esmentada com a sufragània ni capella en el segle XVIII. 

L’edifici encara es visible i ens permet conèixer la seva estructura original ja què no han estat fets ni afegitons ni modificacions. Suposem que tenia una única nau de petites dimensions (6m. llarg i 2'60m. ample), de planta pràcticament quadrada rematada per un absis semicircular orientat cap a llevant,  enfonsat i possiblement, cobert amb quart d'esfera. Interiorment els murs que s’han conservat marquen l’arrencada de la volta que devia ser de canó. 



Els murs de la nau són llisos, sense ornamentacions amb un parament de grans carreus de pedra desbastats disposats a trenca punt i deixats a la vista.  

Al mur de migjorn i vers el capdavall de la nau s’obre la porta d’accés, una bonica construcció molt austera, feta amb uns blocs no gaire grossos, però massissos, escairats  i sense polir i rematad per un arc de mig punt. 

En aquest mateix mur, situada més o menys enmig de la nau, hi ha una obertura en el gruix de la paret, a manera de fornícula, coberta amb un arc de mig punt fet amb dovelles. A mur de ponent també hi ha una obertura coberta amb un arc adovellat. 

Després de visitar l’ermita d’Oreis i contemplar el bell paisatge només ens quedà el retorn molt menys feixuc que la pujada. 

Entonem un al·leluia per la persona o persones que han tingut cura de la neteja i conservació de les seves restes. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur. 
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada