dimecres, 8 de maig del 2013

MONESTIR DE SANT SALVADOR DE LA VEDELLA. CERCS. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

El monestir de Sant Salvador de la Vedella és situat a la part alta de l’embassament de la Baells i malgrat hem volgut fotografiar-lo amb ocasions de poc cabdal d’aigua finalment ho hem fet quan la part central del pantà tornava a ser ocupada per les aigües del riu Llobregat.
 

Sant Salvador de la Vedella té un controvertir nom puix hi ha molts pensen que el seu topònim no havia de ser de la Vedella o Vadella, sinó l’Abadella amb el significat de petita abadia, d’acord en la realitat del monestir. En un document de 1268 referent a una avinença entre el bisbe d’Urgell i l’abat de Tavèrnoles hi ha escrit “et de Sancto Salvatore de Sa Vedera”. L’any 1291 apareix un document amb el nom de “Zavedera”, i en aquesta mateixa època en altres documents figura com Vadera, Lavedera i Lavadera. 
Edificat el monestir al peu del Llobregat fou una petita comunitat de monjos depenent del gran monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles (Alt Urgell). Situat al comtat de Berga i dins de la jurisdicció del bisbat d’Urgell.
 
El monestir cal emmarcar-lo en els orígens de la Catalunya carolíngia, com una avantguarda per la repoblació de la comarca del Berguedà. L’any 830 els monjos de Tavèrnoles fundaven al lloc conegut com a “vila Tineosi”, al pagus de Berga, la casa monacal sota l’advocació de Sant Salvador. Pocs després l’abat Calort de Sant Serni sol·licitava i obtenia de Lluís el Piadós, rei de França, protecció per la comunitat de Sant Salvador i el privilegi de poder elegir el seu abat. El precepte del rei Lluís diu que la comunitat viurà sota la regla de Sant Benet i que els seus membres treballaran la terra i rompran els erms.
La fundació del monestir és una fita molt important en la cronologia del domini carolingi, primer per la data de fundació 830 i la línia davantera que ocupava ja què no es consagrar l’església de Santa Maria de Merlès fins el 893, com a punt més avançat de la repoblació de les terres berguedanes. 
Com molts monestirs alt-medievals els seus orígens foren possiblement eremítics ( com el veí Sant Llorenç prop Bagà), sota el roc on fou construïda més tard l’església romànica de Sant Salvador, si veuen encara unes coves que devíem ser els primers refugis de la comunitat de l’Avadella.
 
Molt aviat reberen donacions que ampliaren el patrimoni confirmat en el precepte del 835. En 956 el vescomte del Berguedà Bardina i la seva muller donaren al cenobi el seu alou de Sant Vicenç de Navel amb la seva vila, amb tots el delmes, primícies i pertinences.
 
Tot i què el monestir de la Vedella fou erigit en abadia aviat es convertí en un simple priorat. L’any 1040 ja no era un monestir independent; el l’acta de consagració de l’església de Sant Sadurní, del monestir de Tavèrnoles es fa la referència a la seva dependència vers el monestir urgellenc. 
A partir del segle XII comença a minvar la seva importància, ofegat pels grans monestirs veïns i per què dequeia també el gran monestir  protector de Tavèrnoles. 
 
Al 1178 hagué un plet entre l’abat de l’Urgell i Pere de Berga. En la visita al deganat de Berga de l’any 1312 l’església de Sant Salvador de la Vedella apareix esmentada com a parròquia i mantenia el seu caràter de priorat lligat a la congregació claustral de Tarragona.
 
L’any 1580, en extingir-se el monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, el Papa Climent VIII donà les rendes de la Vedella al seminari de la Seu. Pel fet d’incloure’s el priorat de la Vedella dins el nou bisbat de Solsona, el lloc de la Vedella passa a ser administrat pel monestir de Sant Pere de la Portella fins el segle XIX, que aquest monestir va ser abolit. 
 
Al segle XVIII era sufragània de l’església de Cercs.
 
L’església de Sant Salvador és la part més important que resta del monestir. Es tracta d’un element arquitectònic molt senzill constituït per una nau rectangular de mides força reduïdes, coberta per una volta de canó apuntada i rematada a llevant per un absis semicircular. És una obra ja tardana, del segle XII. 
 
L’absis llis i semicircular té una finestra al seu centre de doble esqueixada, coberta per un arc adovellat de mig punt. Als murs laterals hi ha dues absidioles poc marcades exteriorment.  
 
Al mur de ponent hi ha un petit campanar d’espadanya de dues obertures. Aquest campanar fou construït modernament, puix que al mateix mur i sota el campanar actual encara es veu l’anterior tapat i incorporat a la rectoria, muntada sobre l’església. Aquest campanar era força més robust que el que corona l’edifici. 
 
La porta d’entrada molt senzilla es troba al mur de migjorn. 
 
L’edifici és embolcallat d’altres construccions, algunes vestigis de l’antic priorat.
 
Han passat 37 anys de la inauguració de l’embassament, aïllat i mig cobert d’aigua és manté dalt del promontori com una resta que no vol acabar de desaparèixer com símbol de la pujança d’altre temps. Al seu voltant també resten les runes de les cases que formaven el poble del seu nom, traslladats la majoria dels seus habitants a la població de nova construcció de Sant Jordi de Cercs. 
 
 
 
Procedents de Sant Salvador de la Vedella i trobats dins una tomba conserva el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona un calze i una patena de peltre. També s’hi conserva una ara d’altar de marbre blanc que podria ser d’origen preromànic. 
 
Al Museu Episcopal de Vic hi ha una escultura en fusta que representa el Crist en majestat, en posició sedent. És una talla del segle XII.  
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
 
 
 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada