dissabte, 24 de maig del 2014

EL BAR DE LA CANTONADA


Com cada matí he anat a fer un cafè al bar de la cantonada. El Pere, el cafeter estava tot moix i quan va començar a parlar a més estava indignat,
¾   Ahir al vespre em van entrar a robar.

 L’home tenia ganes d‘explicar com havia anat la cosa el dia abans,

¾   Estava  apunt de tancar, havia sortit l’últim client, quan van entrar dos nanos joves, amb el coll del jersei alçat fins a la boca i amb caputxa. Abans de poder reaccionar em van amenaçar amb un gros ganivet, i em van dir que els dones tot el que hi havia a la caixa...

 Anava explicant alterat com havien anat les coses, es van emportat tot el que tenia a la caixa, llavors vaig trucar a la policia... la denúncia. Tímidament li vaig demanar,
¾   No els vas conèixer?
¾   Aquí està el cas –respon indignat- en vaig conèixer un, el fill de l’Andreu, el del final del carrer, però no  he pogut denunciar-lo; el seu pare tant malalt com està ... es moriria del disgust...
¾   Penso que l’hauries d’haver denunciat.
¾   El seu pare s’està morint. A més és amic i client de tota la vida. Seria incapaç de donar-li aquest disgust
¾   Bé, mirat així...

Mentre estaven parlant, va passar per davant del bar l’Arnau, el xicot de qui estaven parlant. En Pere, amb un impuls, va córrer darrera seu, el va agafar pel braç i el va fer entrar al bar, encara que el noi es resistia
¾   Deixa’m –cridava el xicot.
¾   Primer torna’m el que et vas emportar ahir.
¾   No se de que em parles
¾   Vols matar el teu pare del disgust.
¾   Per favor, no li diguis res. Et tornaré la part que tinc dels diners.

 El noi es va a posar a plorar. Era com un nen petit agafat fent una malifeta. El xicot va explicar que es va veure obligat a fer-ho, ja que el Toni, el seu company l’empenyia, li deia que era un covard, incapaç de fer res, es burlava d’ell... i per això el va seguir.

En Pere era una bona persona. Va dir al nano que no havia dit ni diria res a ningú, però ell li havia de prometre que s’allunyaria  del Toni, que era una mala companyia per ell, que el portava per el mal camí. Que si sabia que havia tornat a fer qualsevol altre robatori, tan se val a casa seva com a qualsevol altre lloc del barri el denunciaria i uns dies a la presó no els hi trauria ningú.
¾   Si no vols fer-ho per tu, fes-ho pel teu pare, -va dir-li- que pugui viure tranquil el final de la seva vida i pugui marxar orgullós dels seu fill, com sempre n’ha estat.

El noi li ho va prometre, amb llàgrimes als ulls, mentre sortia del bar, això si, després d’haver-li tornat la seva part dels diners sostrets el dia abans.

 
23/05/2014/

4 comentaris:

  1. Aquest galifardeu, va topar amb un bon jan, no tothom hauria reaccionat així...Quan es va veure atrapat li van venir les ploraneres i la cançoneta que si havia vist obligat...Solen reaccionar així, jo diria que amb excuses de mal pagador!
    Bon diumenge, Anna.

    ResponElimina
  2. Tens raó M. Roser, molts d'aquest galifardeus tenen reaccions similars al veure's descoberts, encara que aquest suposo que la malaltia del seu pare també devia d'influir-hi.
    Bona setmana!!!

    ResponElimina
  3. És molt bo el que li diu l'amo del bar: fes que el teu pare estigui orgullós de tu abans de morir. I jo hi afegiria i un cop mort també. Sembla que el noi té bon cor i que no hi tornarà, en aquestes edats es fan coses a contracor per por a ser rebutjats pels altres. Un relat que podria ser ben real, si és que no ho és d'alguna manera. Bona setmana, Anna!!

    ResponElimina
  4. Tots els pares estan o volen estar orgullosos dels seus fills, l'amo del bar li vol estalviar un disgust al seu amic malalt i el nano tal com ve dius no es mala persona, s'ha deixat emportar pels amics en aquesta malifeta i se'n penedeix.
    Bona setmana també per tu Silvia

    ResponElimina