DOLMEN DE TURBIÀS A L’ALT URGELL.

Un cop passat el poble de Turbiàs en direcció a Sant Joan l’Erm hi ha un viratge on hi ha instal·lada una àrea de descans amb taules i un magnífic mirador de les terres de la Vall de Castellbó. Uns metres més amunt quasi a la sortida de la corba de la carretera hi ha un pujada pedregosa que en pocs minuts ens hi porta. 

 

Ens va sorprendre la construcció del dolmen potser a causa de veure els monuments megalítics construïts amb grans lloses. En aquesta ocasió la grossa pedra superior està recolzada damunt de lloses de pissarra. Segurament degut a que és el material més fàcilment trobable en els voltants.  

Cercant dades ens ha donat una sèrie d’esments dignes de comentar. 

Sobre la gran llosa que fa de coberta del Dolmen de Turbiàs, Vall de Castellbò, Alt Urgell, s’ha descobert un conjunt de gravats rupestres on hi han representades onze cassoletes  o inscultures rituals. Algunes d’elles són visibles en la segona fotografia. 

Aquests gravats estan força ben conservats i es reparteixen entre dues agrupacions. Hauríem de considerar que l'època de les cassoletes està relacionada amb la datació del megàlit. 

Una cassoleta o inscultura és un gravat rupestre executat amb una tècnica de percussió directe i continua sobre una pedra de grans dimensions que proporciona incisions amples i profundes. 

 

Els gravats són una manifestació que es desenvolupà entre els períodes Neolític i Calcolític per tota Europa, i s’han relacionat sempre amb el fenomen del megalitisme.  

A Catalunya destaquen  l’assentament de Ca N'Isach (datat per Carboni 14 entre el 4100-3400 A.N.E.) on durant el neolític s’hi feren gravats sobre pedra en forma de cassoletes i reguerons. A la cista amb Túmul de la Vinya d’en Berta (Pau), excavada al 1932, també es van poder documentar un gran motiu complex format per motius cruciformes, cassoletes i reguerons. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.