dilluns, 5 de maig de 2014

LES JOIES DEL PARADÍS De Donna Leon.

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

He llegit el llibre “LES JOIES DE PARADÍS” de Donna Leon publicat per “Edicions 62 en la col·lecció El Balancíi i traducció  al català de Joan Puntí. 

Donna Leon és una escriptora mord-americana nascuda a Nova Jersey l’any 1942.  

El 1965 va marxar a estudiar a Itàlia. Els anys posteriors els va passar viatjant per Europa i Àsia. Va treballar de guia turística a Roma, de redactora de textos publicitaris a Londres i de professora a diferents escoles nord-americanes d'Europa i Àsia, entre d'altres. Després de dedicar uns anys a la docència, va decidir abandonar-la per dedicar la totalitat del seu temps a les seves dues passions: la literatura i l'òpera. 

És coneguda per les seves novel·les protagonitzades pel comissari venecià Guido Brunetti, l’altre dels comissaris italians vist repetidament per televisió, personatge central de tota la seva obra. 

Els seus llibres, traduïts a vint-i-tres idiomes, són un fenomen de crítica i vendes a Europa i als Estats Units. Resideix a Venècia. A pesar de l'èxit que té el seu comissari Brunetti a tot Europa, no ha volgut mai que les seves obres és tradueixin a l'italià, perquè prefereix que en el seu barri venecià la segueixin tractant de tu.  

Els seus llibres han rebut diferents premis, com el premi Daga de Plata de la Crime Writers Association, o premi Suntory per la millor novel·la d'intriga. 

LES JOIES DEL PARADÍS és la primera obra on no figura el seu personatge el comissari Brunetti si no que en aquest cas és una investigadora, la Caterina Pellegrini, amb moltes similituds en l’autora de voltar pel món però arrelada per més lluny qeu sigui a la seva Venècia natal, la família i les germanes, font al mateix temps d’amor i divergència. I la música com a fons de la formosa ciutat i  també aquesta caràcter que tenyeix el temperament italià i el venecià similar però diferent.

M’ha agradat i si us voleu entretindrà en temes d’investigació amb fondo de religió, política i música podeu com jo he fet passar una bona estona. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada