dissabte, 26 de gener del 2013

EL PRIMER AMOR.




En Joan i el Pere han estat amics des de la seva infància. Eren i són veïns. Qui sortia primer al carrer anava corrent a buscar l’altre. Junts van aprendre les beceroles a col·legi. Junts van fer les mateixes entremaliadures tant a la professora com als companys. A causa de tanta amistat fins i tot van passar al mateix temps les mateixes malalties.

Ara pla, tanta amistat, tan entranyable companyia s’ha trencat. Ja són uns nois sobre una vintena d’anys. Quasi trencat però ara més què dir-se confidències  s’estan atacant i dient-se retrets cada cop que es troben.

La causa: la Marta. Una nova veïna del barri. Molt maca i ufanosa. El Joan la va treure a ballar a la Festa Major i creu per això que hi té tot el dret. Però, el Pere diu que amb ell va ballar dos balls seguits, i això vol dir que el prefereix.

Ara estan asseguts a una taula d’un bar amb una cervesa davant i cadascun defèn el seu drets.

>Jo vaig ser més atrevit. Com sempre. Tu hi vas anar rere meu- diu el Joan.
>Sí però jo sóc més xerrameca. Sé dir paraules a l’orella. El nom ho vaig saber jo primer.
>Sí, però a mi s’acostava més- replica el Joan.
>Clar, perquè si no la trepitjaves.
>No, si sempre somreia.
>Com és tan educada. No volia molestar-te.
>Mira què!
>Home, no siguis així. Jo la vull per bé.
>Sí, com jo.
>Amb mi, va ballar dos cops seguits.
>Sí perquè l’orquestra no va parar. No volies que et deixes enmig de la pista de ball.

En aquestes una veu de noia diu a les seves espatlles;
¾ Hola Joan! Hola Pere! Són uns bons amics- dirigint-se a un xicot que l’acompanya- Amics us vull presentar a l’Eugeni, és el meu promès. Ha vingut a visitar-nos. És amic del meu germà i som promesos des de fa dos anys.

Pobre Joan, pobre Pere, quantes paraules mancaven parlar amb la noia. Només uns balls i quatre fases curtes i amb la imaginació van construir un castell de naips en l’aire. Com els coets i les lluminàries efímeres el primer amor molts cops crema ràpidament.

Miquel Pujol Mur                                           
Berga, 03/11/2008.

2 comentaris:

  1. Ai,l'amistat quan es barregen faldilles pel mig. Encara que aquest dos xicots anaven una mica despistats amb la noia, mes ben dit feien volar coloms.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il·lusions i coloms molts van units. El primer amor primera il·lusió moltes vegades evanescent.
      Gràcies amiga Ariadna,
      Miquel

      Elimina