dijous, 3 de gener de 2013

NADAL 2012

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar...”
                               Miquel Martí i Pol

                   Ara mateix enfilem esperances
                   en les teles d’un temps que serà nostre
                   i, pacients, apedacem el somni
                   esparracat temps ha en nits gelades
                   de Nadals orfes de cova i estrella.

                   Fa massa temps que ens tenalla la por
                   dins la penombra de fam i misèria
                   d’un món tan ric amb uns pobres tan pobres.
                   Hi ha massa guerra, hi ha massa desastres,
                   i massa gent que vol que això perduri.
        
                   Ara mateix es revifen fogueres
                   de Nadal a les llars de casa nostra.
                   Cal retornar a possibles miratges
                   de justa convivència en àmbits amples
                   i preservar la castigada parla.

                   Remembrem els absents amb l’esperança
                   d’abastar tot allò que ells anhelaven:
                   la digna llibertat del nostre poble. 
           
                   BONES FESTES!!
                                                             
                                                           Berga,  Nadal de 2012


           

2 comentaris:

  1. L'esperança és l'última cosa que es perd.
    Tota la vida ho hem sentit a dir!

    ResponElimina
  2. Enfilem esperances... aquest any ens en caldran, tan per aconseguir fites com per superar entrebancs.
    Bon Any Roser.

    ResponElimina