dissabte, 5 de gener de 2013

LA SANT SILVESTRE MATINERA.


Com fem molts dies vam sortir a caminar i no hi ha res de remarcable només que el dia 31 de desembre és conegut arreu per les seves curses pedestres. Com els anys ens pesant un xic i la nostra forma física tampoc ens permet fer un esprint vam conformar-nos a fer una caminada.


Poca estona després d’emprendre la nostra sortida vam agafar el passeig dels Abeuradors, curt però amb arbres als dos costats de l’ampla vorera central i una font que ens recorda aquella que durant molts anys brollava al costat de l’Hostal Passasseres, ja desaparegut i ocupat el seu lloc per uns edificis de nova construcció.

Seguidament pujaven per l’antic camí ral de Cardona, paral·lel a l’actual carretera, fins a l’església de Sant Bartomeu de la Valldan que amb el seu gràcil campanar i el cementiri adossat ens recordava la brevetat de la vida humana.    

Ja passada l’església continuarem fent camí travessant per sota el pont i seguint la pista; a trossos asfaltada, a trossos de terra; que ens conduí al barri de la Creu i ja en línia recta a les portes d’Avià.

Bonica població Avià, un petit poble que ha crescut força en els darrers anys però conserva el casc de l’antic poble net i polit que dóna gust de veure. Passant per rere l’església de Sant Martí, parroquial d’Avià, enfilaren la carretera que ens porta a Santa Maria.

Pocs metres després de les darrers cases del poble ens enfilarem per un senderó que entremig dels arbres ens permeté trepitjar la terra i les fulles caigudes com si fossin una catifa allunyada de l’asfalt.


Sortint del bosquet a les nostres envistes l’ermita de Santa Maria que ens enamora per la seva senzillesa i pel seu entorn en aquesta terra on el verd i la naturalesa encara domina, omplint-nos el cor d’un esperit de pau. Pocs metres més enllà prenem altre cop el camí per un baixador amb arbres i fulles que ens fa arribar a la carretera. Com mostra de la tradició que s’ha perdut en el transcurs dels anys, però els pobles no volen deixar en l’oblit, hi ha abans de la baixada, el paller de sempre, recordeu les paraules: “el pal de paller” doncs aquest sobresortia de la palla esperant que a la propera collita la gent d’Avià, la gent del “Sac i Ganxó”, celebri la festa del “Segar i Batre” i torni a refer-lo.

Carretera amunt poc després agafa’m la cruïlla que planejant per unes terres llaurades i amb granges pels entorns ens portaren al camí de retorn a Berga.

La serra de Noet davant nostre i les cases del mateix nom. La serra de Noet com diu el nostre Toni Gol com una nau panxa a l’aire que vol protegir el nostre país. Aleshores pas a pas per la pista ens troben davant de la Creu de la Pinya que rememora la batalla que va acabar, ara es compleixen els 175 anys de la capitalitat de Berga (1837-1840), durant la Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set anys.

En aquestes terres de Noet i les planades que l’envolten va desenvolupar-se les batalles entre les tropes carlistes manades pel general Savalls davant de les tropes lliberals sota el comanament del general Espartero.


Ja poc camí ens queda, Berga és davant la nostra mirada, el castell de Sant Ferran damunt la ciutat i dalt de la serra de Queralt el santuari de la Verge. Tot això em fa recordar les paraules del Toni, segurament mal transmeses: El Berguedà en sí no és grandiós però dins d’aquest territori hi ha tot un seguit de punts que com petits diamants omplen una diadema amb el seu nom.

Pocs metres més i la nostre Sant Silvestre matinera toca els carrers i places de la nostra vil·la. Uns 10 o 12 quilometres recorreguts per les nostres veteranes cames són suficients i deixarem que al vespre gent més jove, ardida i preparada celebri la XIII Cursa de Sant Silvestre de Berga.

Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Berga, 01/01/2013.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada