dimecres, 16 de gener de 2013

PRIMERA EXPERIÈNCIA

Paraules: Impassible, tanmateix, sospitós, silenci, traster, retret, esborronar, experiència, evidència, desencís.
 
 Va ser tota una experiència la que va viure la Berta aquell matí. Un matí, que va començar  com qualsevol altre, després d’esmorzar i de deixar els nens a l’escola va anar al banc, on havia de fer algunes gestions. El banc estava tranquil a aquella hora, el silenci només era trencat pel tènue soroll dels ordinadors. Quan va entrar aquell individu, ja tenia una mica la pinta de sospitós, però ningú li va fer gaire cas, fins que va treure la pistola i apuntant al pit de la Berta, va cridar
   Que ningú és mogui. Això és un atracament. Ara tots estirats al   terra 
Amb la Berta encanonada va dirigir-se al taulell del director i li va donar una bossa. 
   Depressa tots els diners de les caixa, aquí, i sense cap alarma o aquesta noia és la primera que mato. Els demés no us moveu del terra
 
Un altre individu a la porta del banc barrava el pas a qui volgués entrar, la Berta se’l va mirar de reüll i va veure que també duia una pistola una mica dissimulada, que no veiessin la gent del carrer. El director astorat s’afanyava per complir les ordres del lladre, per evitar que ningú prengués mal, però amb una mirada de retret fulminava l’agressor.
 
La Berta, restava impassible, sentia la punta del canó apuntant-la, ara per l’esquena, mentre l’aler  pudent  d’aquell individu era una clara  evidència de que duia més alcohol del compte a sobre . La noia és valenta ha fet classes de defensa personal, i d’altres.... Espera que el  lladregot és descuidi una mica...
 
Algú prova d’entrar al banc i discuteix amb l’atracador de la porta. El director anava lent, romancejant,  mirant de passar temps, en posar els diners a la bossa, l’altre ja començava a impacientar-se i de sobte, dirigeix la pistola cap a ell.
   Au! Apressat, que no tenim tot el dia,
Aquell gest va ser aprofitat per la Berta, que girant-se d’una revolada, li va fer una clau de taekwondo amb el braç i la cama, el cop de puny al braç i la cara , i una  potada ben donada als genitals el van fer cargolar de dolor, i amb una altre clau li llençava lluny la pistola i el va mig estabornir..
 
L’individu que hi havia a la porta va reaccionar  i va disparar un parell de trets a l’atzar, sense ferir ningú,  i quan anava agafar d’hostatge al pobre que havia entrat al banc, unes mans el sacsejant fortament, el desarmen i sense saber com es troba emmanillat. Els mossos d’Esquadra  acabava d’arribar en aquell moment. El director havia activat una alarma secreta que estava connectada amb els mossos. Mentrestant havien lligat al primer atracador amb un cable metàl·lic  trobat a un traster  pròxim.
 
La gent al carrer s’apilava al costat del banc i una senyora gran explicava la seva versió dels fets, el que havia vist i sentit , parlava dels ferits i d’algun mort i tot, que feia esborronar, els que l’escoltaven ; ja se sap  la inventiva que tenen les persones quan poden ser una mica protagonistes dels esdeveniments.
 
 Dintre el banc tot eren felicitacions per la Berta,  per la seva actuació, però el director del banc, tanmateix estava força seriós i va comentar que li agraïa el que havia fet, però si la cosa no hagués anat bé hauria posat en perill la vida de les persones que eren al banc. Això va causar un petit desencís a la Berta, però aviat es va reposar i va contestar al director,
   Si he fet això no ha estat per vostè, ni pel banc ni pels seus diners  si no per tota aquesta gent que hi ha aquí, perquè precisament pel la forma que anaven els delinqüents de beguts i drogats, la cosa hagués pogut acabar molt pitjor del que es pensa... a més, m’he adonat  que només eren uns aficionats, tot i que aquests a vegades són els més perillosos.
   I vostè  com sap totes aquestes coses?
   Perquè estic acabant les proves  i aviat serè mosso d’esquadra, aquesta ha estat la meva primera experiència.
 
En aquell moment arribaven periodistes, les càmeres de televisió, i tot un gran enrenou, es  va muntar al entorn del banc, quan l’única  cosa que van veure va ser com treien i s’enduien els dos atracadors.  Gràcies a la Berta la cosa no havia passat de ser un simple cas anecdòtic
 
A la tarda quan aquesta va anar  buscar els nens a l’escola, tothom se li atansava per preguntar-li com havia anat, dons tot anava ple del que havia passat, des que havia sortit el cas per la televisió. Els seus fills estaven tot cofois que la mare fos la protagonista del dia.
 
En el fons del fons la Berta havia tingut una mica de por , però també sabia que a partir de que ja fos Mosso d’Esquadra, aquestes coses i d’altres potser més perilloses serien  el pa de cada dia. 
 
 -8 de juny de 2010-
 
 

2 comentaris:

  1. Caram, tota una heroïna aquesta Berta...M'han fet gràcia les diferents versions que dona la gent, quant passa alguna cosa fora del que és normal...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola M. Roser, de fet a la gent li agrada exagerar les coses, fer-les més espectaculars, els fa sentir-se una mica protagonistes.
      Petons per tu també.

      Elimina