dissabte, 12 de gener de 2013

LA DONA DE VERD.


Aquest escrit no vol donar cap judici sobre el valor artístic ni literari del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú també l’ha llegit conèixer el seu parer.

He llegit el llibre “La Dona de verd” de l’autor islandès Arnaldur Indridason publicat en català per RBA Llibres, SA. i traduïda per Maria Llopis.

L’autor va néixer a Reykjavic el 28 de gener de 1961, fill del també escriptor Indriði G. Porsteinsson. Llicenciat en Història, és periodista, crític de cine i autor de novel·la negra. És l’autor més conegut de les lletres islandeses, traduïdes les seves obres a 37 idiomes i amb més de 7 milions d’exemplars venuts a tot el món a octubre de 2011.

L’any 1997 va crear per les seves novel·les el personatge de l’inspector Erlendur Sveinsson. Obsessionat pel seu treball i amb la càrrega d’una vida depriment tant pel seu fracassat i curt matrimoni com amb el tracte posterior amb els fills.

Amb els seus ajudants investiga un crim comès a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Al mateix temps pateix per la seva filla en coma i amb la qual va a parlar quan pot escapar-se del treball.

He de dir que la novel·la està molt ben escrita i mostra els problemes personals de l’inspector i les dificultats d’aclarir un crim quan la majoria de les persones són molt grans o pràcticament han desaparegut morts per l’edat i la guerra.

Unes paraules de l’autor afirmen: “Una bona novel·la policíaca explica un país... i a ell no li agrada embellir res”, “mai ens lliurem del passat” i “el sentiment de culpa és una força molt poderosa, que erosiona com res la vida”

L’autor descriu perfectament els personatges i el país mentre aprofundeix en la investigació. He hagut de deixar el llibre un parell de vegades impactat per les descripcions del mal tracte, violència de gènere, narrat a les seves pàgines.

Només copiaré unes paraules no les més crues però molt aclaridores dels pensaments de la dona maltractada: T’acabes avergonyint de ser la víctima d’un home així i t’abandones a una solitud total i no deixes que els altres se t’acostin, fins i tots els propis fills, perquè no vols que ningú no mogui ni un dit, i encara menys ells.

Malgrat la crueltat d’algun capítol val la pena llegir-lo i potser entendre com la societat d’aquests països nòrdics no és tan civilitzada com ens creiem. De tot hi ha a tot arreu.

“La Dona de verd” quart llibre de l’autor va aconseguir en 2005 el The Gold Dagger Award, el premi més important de la novel·la negra en el món anglosaxó.

Miquel Pujol Mur.
Berga 04/01/2012.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada