dilluns, 6 de febrer de 2012

SANT PERE DE MADRONA. BERGUEDÀ

Crònica de la visita efectuada per la Rosa Planell Grau i el Miquel Pujol Mur a un lloc emblemàtic del Berguedà.
Si veniu de Barcelona, sobretot de nit, veureu lluir damunt la ciutat de Berga, en la serra de Queralt, primer i més il•luminat el santuari Marià i a la dreta s’alça solitària damunt d’un penyal calcari que domina l’anomenat Pas Estret, el punt de llum que assenyala la presència de la senzilla església de Sant Pere de Madrona.
Seguint la carretera que puja al santuari de Queralt en el PK. 2,3 enmig d’un revolt mol pronunciat és troba el cartell que indica, un cop aparcat el cotxe, la pista per anar-hi.

El camí fa pujada, hi ha escales de pedra, també bancs, però al cap de poca estona de caminar ens porta davant l’esplanada propera a l’esglesiola.
El lloc es esmentat com a castell per primera vegada l’a. 980 (in castri Madronae) en una donació del comte de Cerdanya Oliba Cabreta i la seva muller al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Era depenen del bisbat d’Urgell.

La primera referència documental de l’ecclesiam Santi Petri quae est fundata in Castro Matronae data del 13 de juliol de l’any 843, quan el vescomte Deilanus va vendre a l’església un alou situat a prop del castell de l’Estret.

L’església apareix documentada l’any 1060 en el testament de Ramon “Deurasen” on deixa a Sant Pere una quantitat de diners per pagar l’il•luminar l’església. Signen el document testamentari el vescomte del Berguedà Dalmau, la seva muller Arsèn i el seu fill Bernat Dalmau.

L’a. 1183 Ramon de Madrona feia constar en les clàusules del seu testament que volia ser enterrat a l’església de Sant Pere i deixa a l’església el mas de Vilaformiu. Signa el testament, com a testimoni el trobador Guillem de Berguedà, senyor del testador.
Administrativament, es mantingué com a parròquia independent; més el 21 de novembre de 1633 un decret del Papa Urbà VIII establia que passés a ésser regentada per la comunitat de preveres de la parròquia de Berga, donada la dificultat de mantenir el culte regularment. Aleshores a la creació del bisbat de Solsona l’a. 1593 hi va formar part.

Continuà tenint caràcter de parròquia fins al segle XIX, època en la qual passà a dependre de Sant Bartomeu de la Valldan, que havia estat sufragània seva.

Fou profanada l’a. 1873 i malmesa durant la Guerra Civil del 1936-39. L’any 1943 fou empresa la tasca de la seva restauració. Un parell d’anys més tard ja netejada i amb un altar nou hi fou entronitzada una imatge de Sant Pere, tallada per Jaume Pujals.

El temple està format per una nau coberta amb volta de pedra de canó apuntat, encapçalada, a llevant, per un absis semicircular –que s’alça sobre una base quadrangular- cobert amb volta de quart d’esfera. La unió entre la nau i el absis es realitza a través d’un arc triomfal de mig punt que no es manifesta volumètricament a l’exterior.

La porta, en forma d’arc de mig punt, s’obre a migdia, on es crea una plataforma a la manera d’atri, que es un esplèndid mirador de la ciutat de Berga i del baix Berguedà.

Adossat a la façana oest del temple existeix una necròpolis externa.

Durant la intervenció arqueològica prèvia a la restauració de l’any 2007, va ser trobades seixanta quatre tombes a l’interior de l’església, totes han pogut ser documentades i corresponen al període dels anys 1671 al 1731.
Durant el segle XXI, s’han anat fent treballs de reparació, manteniment, i és l’any 2004 quan l’Ajuntament de Berga demana al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació una intervenció a fons. Aquesta va iniciar una intervenció integral, és la més important feta, que va acabar el 2011.

En les darreres excavacions s’ha determinat que part dels seus murs formaven part de l’antic castell de Madrona esmentat en documentació del s. IX, però amb una antiguitat que es remunta al s. VII. L’excavació arqueològica de l’interior del temple ha permès desvetllar la identitat del castrum d’època visigòtica.

Els Amics del Romànic del Berguedà tenen un lligam molt especial en aquesta església. L’any 1989 van plantejar-se la necessitat de reconstruir el campanar d’espadanya i aprofitant la festa anyal van fer una pujada simbòlica de materials, un any més tard l’obra era realitat. L’estiu de l’any 1995 es va substituir l’antiga porta d’entrada, atès el seu mal estat se’n pujada fins a l’església amb l’esforç d’una bona colla de socis de l’entitat. Aquest darrer any 2011 ha estat l’acondicionament de l’escomesa elèctrica i l’il•luminació interior de l’església

En la actualitat es celebra missa el dia de Sant Pere, i també es fa un aplec el diumenge més proper, on es canten els goigs de Sant Pere i les priores reparteixen unes coques en forma de clau, als assistents.

L’ajuntament de Berga i els Amics del Romànic demanarà la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional per a Sant Pere de Madrona.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 4 febrer 2012.

2 comentaris:

  1. Molt bona tria, Miquel, per aquest reportage que fa el No. 100 de les teves narracions publicades.

    ResponElimina
  2. El lloc s'ho mereix i per ser el número 100 volia que fos un del primers llocs que vaig conèixer del Berguedà. Moltes gràcies per la teva felicitació

    ResponElimina