dijous, 9 de febrer de 2012

LLUNA PLENA DE FEBRER



Feia molt fred, pero la nit era molt clara, la lluna feia el ple, lluia com mai, grossa blanca, amb el contorn vermellós , era esplèndida. No hi havia ni un sol núvol, la forta ventada se'ls havia emportat tots.

Si mirar el cel era una delicia, escoltar el fort vent feia tremolar tothom, barrant portes i finestres encara es filtrava per qualsevol escletxa.

Amagats dintre el llit, se sentia el seu udol, allargassat... xisclant... parava una mica i de nou tornava a udolar més fort.

Una nit, que molts, no vam dormir, però no per admirar la lluna, si no, més aviat pel vent atemorits

6 comentaris:

  1. Certament, peró, jo recordo nits iguals de quan era petita i les recordo com una experiència emocionant. Les bruixes bones corrien més amb les seves escombres.

    ResponElimina
  2. Amiga Anna, Molt explicatiu dels arraujats dies passats ara no entenc unes paraules, "la lluna feia le ple". Una reminiscència de le langue française.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest "la lluna feie le ple" només era una falta...de despistament. Ja està corretgida.
      Gràcies per l'advertiment!!!

      Elimina
  3. Jo recordo Anna, que quan vivíem a Avià, de vegades feia unes ventades tan fortes que quan anàvem pel carrer, ens havíem d'agafar als arbres i totes les antenes de les teles se n'anaven a can pistraus!!!
    Sentir el soroll del vent a la nit, es com escoltar els llops que udolen a la lluna plena.
    Bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Roser, veig que et recordes del vent que fa per aqui dalt. Aquest dies ha bufat de valent, semblava talment udols de llop. Ara fa fred, peró el vent s'ha encalmant.
      Bona setmana!!!

      Elimina
    2. És el que em va impresionar més de Berga, les rauxes de vent que fa de tant en tant. El que m'extranya és que hi quedin arbres a Queralt.

      Elimina