diumenge, 12 de febrer de 2012

MALETES PERDUDES. SICILIA

Vaig coincidir amb aquelles tres noies en un viatge que vaig fer un estiu, faré tres o quatre anys, a Sicília. Ens vam trobar al vespre al hotel, estaven amoïnades perquè a l’avió els havien perdut l’equipatge. Érem a Palerm, on l’endemà començàvem un tour de vuit dies per tota l’illa, la més gran i bonica de la Mediterrània.

Primer els van dir que les maletes arribaríem el dia següent. Telefonant, esperant...Més tard ja els van dir que seria cosa d’un parell de dies. Com només portàvem la roba que duien a sobre, abans de començar la volta a l’illa, van comprar-se, cada noia, una muda de roba interior i una faldilla i dues samarretes, una pel dia i l’altre per la nit. Era l’estiu, estaven dins una forta onada de calor i al vespre tocava canviar-se. A la nit rentaven la roba que portàvem de dia i l’endemà a posar-se la mateixa vestimenta.

El tercer dia... el quart, les maletes no arribaven . Mentre la Marisa estava desesperada, només volia... desitjava tenir les seves pertinences, les seves coses; fins volia abandonar la ruta, i anar a buscar les seves maletes, però, on? Cada dia érem en un lloc diferent. Ara li deien que encara eren a Madrid, l’endemà que potser ja arribaven a Palerm, i després que eren a Roma.
La Raquel i la Marta es van agafar les coses amb més filosofia –Si ens han perdut les maletes, almenys no deixarem que ens arruïnin el viatge, i gaudien dels companys, dels llocs, i de les meravelles d’aquella bonica illa mediterrània que els déus havien escollit com a Seu.

Vàrem gaudir plegats pujant al Etna, visitant Catània, travessant l’estret de Messina fins al sud d’Itàlia. Passejant pels carrer costeruts de Taormina, admirant les runes del gran Teatre grec, o a Siracusa, pàtria d’Arquímedes i de Dionís, caminant pels vells carrers, travessant el pont cap a l’illa d’Ortigia, amb el centre històric i la famosa font d’Aretusa, d’aigua dolça al costat del mar, i la gran catedral d’estil rococó que semblava en moviment. Pels voltants vam visitat la gruta Cordari, on hi a l’Orella de Dionís, prop també el gran l’amfiteatre romà. Van comprar xocolata a Ragusa, i vam pujar fins Erice, poblat medieval encimbellat dalt d’una muntanya, amb magnifiques vistes sobre el mar. Vam degustar el menjar típic sicilià i el bons vins i de l’illa.Admirant vestigis, catedrals i monuments de totes les èpoques, des de grecs romans fenicis, passant per bizantins i normands, també de la corona catalano-aragonesa; de l’època gòtica o del Renaixement i el barroc fins a restes dels desembarcaments de la 2ª Guerra Mundial. Escoltant totes aquelles històries de la vella mitologia o les més recents d’un passat no tan llunyà, vam acabar donat la volta a tota la illa.
Arribarem de nou a Palerm, el viatge s’estava acabant. Totes les persones del grup ens anàvem acomiadant, ja que teníem diferents horaris de vols. A les nostres amigues encara no els havien arribat les maletes, mentre la Marisa anava maleint aquell viatge i comentant que estarà temps a tornar a fer-ne un altre en avió, la Raquel i la Marta encara feien conya,

-Em descobert que es pot viatjar perfectament sense equipatge!!!.
- És molt més còmode no haver d’anar traginant maletes amunt i avall. Ara ja ho sabem!!!

Dues maneres molt diferents d’adaptar-se a una mateixa adversitat. Per una va ser un drama, per les altres una aventura.
Quant van arribar a l’aeroport de Palerm, les tres noies, van trobar allà el seu equipatge. Van poder tornar a casa amb les maletes ben fetes.

–febrer de 2012-

4 comentaris:

  1. com es demostra que les persones donem importància a coses que són prescindibles.
    Encara que, a mi m'hauria agafat una emprenyamenta de nassos, (les coses prescindibles van tant be de vegades...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ratipotis,
      d'acord amb tu, però quan t'ha passat l'emprenyament, i veus que no pots fer-hi res, has de triar entre estar amargada o intentar passar-ho el millor possible.

      Elimina
  2. La veritat és que ha de ser molt empipador perdre les teves coses, però per altra banda se'n van sortir prou bé sense equipatge...Segur que les vacances van ser molt diferents del què havien pensat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que les havien imaginat diferents les vacances, però es van haver d'adaptar a les circunstàncies; i se'n van sortir prou bé.

      Elimina